El nou mapa polític

Alguns d'ells, com el cas de sa Pobla o Campos, ha estat per una davallada dels conservadors, que hi havien estat hegemònics durant molts però que molts d'anys. Molts d'altres, emperò, han baratat per mor d'un canvi d'aliances. I és que qui més qui manco s'estima més pactar amb qui ha de tenir el poder al Govern i al Consell que no amb qui quedarà a l'oposició.

Malauradament que teòricament aquests organismes supramunicipals toquen tractar tothom ben igual, a la pràctica això no sempre és així, per la qual cosa els grups independents solen estimar-se més tenir com a socis qui els pot oferir un contacte directe amb el Govern i el Consell. I els partits prefereixen anar amb els mateixos que va la seva matriu per poder aprofitar sinèrgies.

Tammateix, aquest no ha estat l'únic motiu del canvi. El Partit Popular s'ha tornat a equivocar allà on ja ho havia fet en altres ocasions: la seva deslleialtat amb els seus socis d'Unió Mallorquina. La branca que han donat a UM en general i a la seva presidenta en particular els mitjans de comunicació afins als conservadors no ha agradat gaire als seguidors de Maria Antònia Munar i ha generat un clima de recel i desconfiança cap al Partit Popular que no els ha permès reeditar el pacte. Si a això hi afegim les ànsies d'Unió Mallorquina per oferir una imatge m's nacionalista i centrista que mai per tal d'acostar-se als dissidents del PSM i poder-los oferir aixopluc sota les seves sigles, ens trobam, possiblement, amb l'explicació d'aquest canvi.

Ara ve el més difícil, aconseguir que aquests pactes funcionin, demostrar que l'esquerra i el nacionalisme de centre poden arribar a consensuar objectius comuns i a treballar colze a colze per dur-los a terme. Si això s'assoleix, és probable que d'aquí a quatre anys, els partits que hagin treballat bé puguin créixer a costa del Partit Popular, el qual, de fora de la majoria de les institucions de les Illes Balears i del Govern Espanyol, tendrà difícil mantenir la força que tenia fins ara.