Resulta curiós pegar una ullada al nou mapa polític dels municipis de Mallorca. Els que han restat en mans del Partit Popular han estat molts menys que els qui hi havien estat aquests darrers quatre anys.
Alguns d'ells, com el cas de sa Pobla o Campos, ha estat per una davallada dels conservadors, que hi havien estat hegemònics durant molts però que molts d'anys. Molts d'altres, emperò, han baratat per mor d'un canvi d'aliances. I és que qui més qui manco s'estima més pactar amb qui ha de tenir el poder al Govern i al Consell que no amb qui quedarà a l'oposició.
Malauradament que teòricament aquests organismes supramunicipals toquen tractar tothom ben igual, a la pràctica això no sempre és així, per la qual cosa els grups independents solen estimar-se més tenir com a socis qui els pot oferir un contacte directe amb el Govern i el Consell. I els partits prefereixen anar amb els mateixos que va la seva matriu per poder aprofitar sinèrgies.
Tammateix, aquest no ha estat l'únic motiu del canvi. El Partit Popular s'ha tornat a equivocar allà on ja ho havia fet en altres ocasions: la seva deslleialtat amb els seus socis d'Unió Mallorquina. La branca que han donat a UM en general i a la seva presidenta en particular els mitjans de comunicació afins als conservadors no ha agradat gaire als seguidors de Maria Antònia Munar i ha generat un clima de recel i desconfiança cap al Partit Popular que no els ha permès reeditar el pacte. Si a això hi afegim les ànsies d'Unió Mallorquina per oferir una imatge m's nacionalista i centrista que mai per tal d'acostar-se als dissidents del PSM i poder-los oferir aixopluc sota les seves sigles, ens trobam, possiblement, amb l'explicació d'aquest canvi.
Ara ve el més difícil, aconseguir que aquests pactes funcionin, demostrar que l'esquerra i el nacionalisme de centre poden arribar a consensuar objectius comuns i a treballar colze a colze per dur-los a terme. Si això s'assoleix, és probable que d'aquí a quatre anys, els partits que hagin treballat bé puguin créixer a costa del Partit Popular, el qual, de fora de la majoria de les institucions de les Illes Balears i del Govern Espanyol, tendrà difícil mantenir la força que tenia fins ara.
