Els ciutadans de les Illes Balears estam d'enhorabona. Primer els de Palma, que, si no hi ha hagut sorpreses de darrera hora (quan escric aquestes retxes encara no s'ha constituït l'Ajuntament de la capital), tenen des d'ahir una batlessa que només que compleixi la meitat de les expectatives que ha despertat, i jo estic segur que en complirà moltes més de la meitat, marcarà una nova i fecunda època en la història de Ciutat. Però també tots els altres ciutadans illencs, i no només per la possibilitat/probabilitat d'iniciar una política de progrés des de totes les institucions més emblemàtiques de la nostra Comunitat Autònoma. Com és lògic, jo esper i desitj que aquesta possibilitat s'acabi de confirmar, però el que voldria argumentar en aquests moments és que, a poc a poc, anam madurant democràticament. Perquè la maduresa democràtica exigeix el domini de la cultura del pacte, i a mi em sembla que en aquest sentit les eleccions de dia 27 de maig han suposat una gran passa en aquest camí. En primer lloc, és molt positiu que hagi anat calant en la consciència pública que no és admissible que el partit que hagi tret menys vots assumeixi la presidència d'una institució que vulgui esser representativa del poble. Així ho han captat tots els partits, que, donant proves d'intel·ligència política, han insistit que els pactes no s'han de fer a base de repartir-se cadires, sinó a base de programes de govern que puguin esser assumits solidàriament per tots els partits que, establint un pacte, es coresponsabilitzin de la seva execució. En un país més madur democràticament, és possible donar suport a un Govern sense entrar a formar-hi part, però aquí encara hauran de passar anys abans que aquesta actitud perdi la sospita, fins ara ben justificada, que allò que vol el partit minoritari que així actua no és tant donar suport al Govern com mantenir la possibilitat de castigar-lo, o dit més clarament, de fer-li xantatge. Benvinguts siguin, per tant, els pactes en funció de programes negociats i la renúncia a exigir presidències des de posicions minoritàries, i en aquest aspecte s'han de valorar molt positivament l'actitud d'UM en general i del seu candidat a l'Ajuntament de Palma en particular, que ha demostrat (repetesc: si no hi ha hagut sorpreses) un sentit de la responsabilitat política que, ho confés, no li hauria sospitat fa tan sols dues setmanes. El segon aspecte positiu és el fet que s'hagi pogut constituir l'Ajuntament de Palma abans de tancar la negociació sobre el CIM i el Govern. Potser algú considerarà que això és contradictori amb el que acab de dir, però no hi ha tal: Tenc ben clar que en les circumstàncies actuals és necessari que el canvi de responsables polítics s'estengui també al CIM i al Govern, i esper que així sigui. Però de fet, les eleccions municipals no tenen res a veure amb les autonòmiques, i només el fet que es facin simultàniament ha permès la perversió que suposa el famós repartiment de cadires que m'agradaria suposar definitivament superat: Jo et don suport perquè puguis formar Govern a tal institució, a canvi que tu me'n donis a mi, encara que només tenc un o dos o tres vots, per presidir aquesta altra. Si no hi hagués coincidència temporal, hauria estat possible i perfectament lògic fer els pactes municipals individualitzats, segons les circumstàncies i les necessitats de cada municipi. Fins ara no era així, però fixem-nos que enguany s'han estat tancant pactes municipals sense esperar a veure què passava a Palma o al CIM o en el Govern, i hi ha municipis en què han fet coalició uns partits i altres on els partits que han decidit formar majoria són uns altres de ben diferents. Certament seria necessari superar la mala pràctica que suposa això de repartir-se la batlia, com es farà encara a alguns pobles, i pitjor encara, la indigència política que han demostrat alguns com el candidat del PSM a Binissalem, amb la pretensió de fer un absurd i antidemocràtic pacte d'oposició per anar fent obstrucció al govern municipal en minoria, en aquest cas del PP. Però això podrien esser els darrers símptomes d'infantilisme abans d'assolir la majoria d'edat política.