Llevat de sorpreses d'última hora, tot sembla dat i beneït. La lògica dels partits s'imposa i interpreta el veredicte de les urnes amb un sentit tan encertat com ho seria l'altre. La societat vol pactes, digué el senyor Matas en saber els resultats, però no deixà prou clar en quin sentit. Ara, quan tot apunta que no seran convenients per al PP, ja surten veus interpretant-los com una traïdoria a l'electorat. Impossible de saber què desitjaria cada un dels votants en cada una de les possibles aliances. Fins i tot seria una gosadia fora mida assegurar que tots els votants del Bloc voldrien qualsevol pacte per tal de fer fora el PP. N'hi ha que s'esmussen de pensar amb UM senyorejant per totes les institucions al capdavant de generosos pressuposts. Amb els votants del Bloc pot haver-hi una tendència a desallotjar els actuals llogaters del Consolat de la Mar i de Cort, però no una unanimitat. Si això passa amb els, teòricament, més polititzats, imaginau les diferents sensibilitats entre els del PSIB i els d'UM. Perquè la militància pot entendre d'estratègies i de tàctiques, però els votants no tenen motiu per compartir-les. Aquesta realitat s'hauria de valorar seriosament per a no fomentar l'abstenció que ens amenaça.
Això sí: tots els votants de tots els partits menys els del PP saben que tenen possibles companys de govern. Que agradin uns més que els altres és una qüestió personal. Així que els populars s'ho haurien de fer mirar i deixar de plantejar les majories absolutes com a úniques fórmules possibles d'assolir el govern. La nostra societat és massa plural per oferir-li jugar al blanc o negre. Observant els moviments en tot Espanya, no es pot donar sencera la culpa als dirigents conservadors balears. La veritat és que, menys en l'àmbit municipal i de més petita escala, els populars no han fet la passa per esborrar la imatge de supèrbia i de menyspreu als partits petits. I el que és pitjor: encara no han demostrat ser capaços de governar en coalició sense perdre la tendència quasi genètica a fagocitar els socis. Qui pacta amb ells surt en escaldat i aquesta imatge els condemna al joc de les emergències nacionals: han de crear l'ambient de tragèdia per a mobilitzar tot el seu potencial electorat i poder assolir el govern amb majoria absoluta. No estic segur que els pugui funcionar llevat d'algunes zones molt polaritzades. Ho aconsegueixin o no, el joc en sí que ja és una perversió i un atemptat a la convivència. La por respecte de l'altre -sigui l'altra religió, nacionalitat, ideologia...- sempre acaba per justificar la violència de l'autodefensa. Violència verbal o física, que no és el mateix però són igualment inacceptables. Segons pareix, aquesta nova legislatura oferirà l'oportunitat al PP de treballar la convivència pacífica a la vegada que la modèstia. Si la perden, hi perdrem tots menys els cans de bou, que ja esmolen ullals per veure si aquesta vegada no fallen i, en lloc de ferir, maten (políticament parlant, és clar).
