La pèrdua de la majoria absoluta del Partit Popular al Parlament, al Consell d'Eivissa i a l'Ajuntament de Palma, juntament amb el fet de no haver-la aconseguida al Consell de Mallorca, produirà tota una sèrie de canvis dins l'acció política del nostre país i, de rebot, dins la vida diària de molts de ciutadans. En aquest moment no sabem com es tancaran els pactes. Tanmateix, el que sí sabem és que, passi el que passi, hi haurà moltes coses que hauran de canviar. I és que, malgrat el que diguin alguns esquerrans de pro, Unió Mallorquina, amb molts d'aspectes és prou diferent del Partit Popular. No en tots, és veritat, però sí en alguns de ben significatius i que es veuran aviat. El tema de la llengua n'és, possiblement, el més important. La política lingüística duita a terme pel Partit Popular aquesta darrera legislatura ha estat la més radicalment antimallorquina que havíem viscut en aquesta terra des de l'adveniment de la democràcia. Cap govern autonòmic s'havia atrevit a fer passes endarrere en la normalització del català. Jaume Matas ho ha fet. Va començar rebaixant el nivell de coneixement de la llengua que es podia exigir als funcionaris, va prosseguir en la creació d'una televisió que deixava la llengua pròpia del país en una posició secundària, no va convocar mai el Consell Social de la Llengua, va fer davallar l'ús de la nostra llengua als centres educatius, va oferir un mal exemple als habitants d'aquestes illes quan els seus consellers i ell mateix empraven més el castellà que el català en les seves intervencions públiques, va eliminar les subvencions a la premsa en català,... I podríem continuar una bona estona més. Ara sabem que, governi qui governi, això ja no serà així. Si governa la dreta, perquè Maria Antònia Munar ja ho ha posat per condició. I si governa l'esquerra perquè, a més a més d'Unió Mallorquina també hi serà el PSM, que és, possiblement, el partit que té més clar aquest tema de tot l'arc parlamentari. Així que els catalanoparlants en particular, i tots els habitants d'aquesta terra en general, ens hem llevat un bon pes del damunt. Però encara quedarà un aspecte d'injustícia cap als qui volem viure en la nostra llengua. Es tracta de la discriminació a la qual ens continua sotmetent el nou estatut d'autonomia, quan diu que el castellà és un dret i un deure, mentre que el català és només un dret. Des d'aquesta pàgina demanaria als partits que es diuen nacionalistes que posin com a condició de qualsevol pacte de govern amb el PSOE la substitució d'aquest article. Així sí que seria grossa l'alegria.
Jaume Lladó, professor
