Venia a anunciar l'admirat Baltasar Porcel, en un article recent a La Vanguardia en què feia una pasada ràpida a vista d'ocell damunt de les Illes Balears i Pitiüses, que Formentera ha desaparegut. La contundència de la notícia no venia en tant que veritat no pretesa, sinó perquè l'al·lusió metafòrica era l'única cosa que deia de l'illa, sense matisos. Aquesta declaració, no desprovista de certa raó si se la vol entendre, em va portar a rellegir els dos capítols que dedica a Formentera en el seu llibre Viatge a les Balears menors, en edició de 1968. «Formentera, al sud de l'arxipèlag, és la més africana de les illes». Així comença el relat de la seva visita. He identificat en aquesta relectura la mateixa lleugeresa d'interès per Formentera que mostra ara, quaranta anys després. Un despreniment que no lamentaré, Déu ens en guard. És la crònica d'un viatge fugaç en què, sense la reescriptura de les lectures referencials històriques o geogràfiques que reescriu, allò més interessant són quatre notes sobre el trajecte d'una hora escassa entre els ports d'Eivissa i de la Savina: les úniques que transmeten un cert contacte humà. L'exageració de Porcel en anunciar la desaparició de «la més africana de les illes» conté un avís: només els formenterers són responsables d'un model econòmic que els porta a l'aigualiment, que ell considera en certa mesura irrecuperable. Ni que sigui per fer una mica de contrapès a l'acceptable radicalitat de Porcel, es pot veure aquests dies a l'Espai Mallorca de Barcelona una exposició de fotos de Francesc Fàbregas, un tant idíl·lica i amb algunes pinzellades naïf que mostren sobretot el capital natural a preservar. Es pot veure fins al 30 de juny. I aquest dimecres 13 s'hi projecta el documentaAigua clara, dirigit pel periodista Carmelo Convalia, en què la vida d'un vell mariner militant anarquista formenterer, en Joan Colomar Torres 'Paret', és l'excusa per viatjar a la Formentera republicana i a la misèria de la postguerra.
joanmariUhotmail.com
