No sé si quan es publiqui aquest article ja tendrem govern a les Illes Balears o si aquest encara es trobarà en fase de discussió. Tant de bo ja s'hagi arribat a un acord que faci possible un canvi i aquest paper quedi una mica anacrònic! Malgrat tot, és evident que les negociacions del nou govern són complexes i difícils. No existint majoria absoluta del PP, Unió Mallorquina té la clau sobre qui ha de governar. Però, en major o menor mesura, també la tenen el Bloc per Mallorca, Eivissa pel Canvi i, en extrem dels extrems, l'AIPF de Pep Mayans (qui, molt hàbilment, ja ha qüestionat la seua inclusió en el grup del PP).

El govern presidit per Jaume Matas s'ha caracteritzat per la seua submissió a l'Estat, pel seu espanyolisme i per la seua acceptació que les Balears són una autonomia de segona regional. Quan ja no podia fer res per dissimular aquests fets evidents, va intentar maquillar aquest vessant amb el fitxatge de na Maria de la Pau Janer, qui, segons sembla, no ha aportat el plus de vots desitjats ni li ha servit per neutralitzar Unió Mallorquina. Al contrari, encara ha servit per posar de manifest que existeixen sectors importants dins el Partit Popular que fan bandera de l'anticatalanisme més ferotge.

S'ha d'aprendre dels errors de l'adversari, si hom arriba a assumir el govern. Així, resulta imprescindible un canvi de rumb en molts aspectes, també en la perspectiva nacional. Ja sé que la qüestió de la política en clau nacionalista illenca desperta moltes susceptibilitats i que amplis sectors de la nostra classe política consideren que fa més mal que bé a qui intenti implementar-la. Però no estic convençut que aquesta opinió es degui al convenciment que la societat de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera no és nacionalista ni insularista, sinó al fet que no ho són els que presenten aquest prejudici. Des del meu punt de vista, els polítics baleàrics han demostrat a bastament que són bastant menys nacionalistes del que ho és la gent illenca, i, correlativament, bastant més espanyolistes. La política, en això, també va per darrere de la gent. Però queda molt bé dir que no es fa política en clau nacional perquè la gent hi és / seria contrària.

En aquest sentit, hi ha una clara aliança entre la majoria dels polítics i la majoria dels mitjans de comunicació per intentar inculcar en l'opinió pública insular la idea que les Balears ja són prou autònomes, que això és Espanya i que ja tenim una llengua i una bandera que ens agermanen, que són les mateixes que dominen a Extremadura i a la Rioja. Però la majoria de la gent, realment comparteix aquests plantejaments?

Crec que hem de valorar molt positivament, en l'inici de les negociacions per al nou govern de les Balears, que Unió Mallorquina, per pactar, exigeixi tota una sèrie de qüestions en clau nacional: que es millori el finançament per a les Illes (sense diners no hi ha autonomia possible), que es canviïn immediatament les males pràctiques lingüístiques d'IB3 i que aquesta esdevingui una televisió íntegrament en català; que es modifiqui la política lingüística i que s'actuï a favor de la llengua catalana; que s'aprofundeixi en l'autonomia; que es reclami la gestió dels ports i dels aeroports... Crec que, com a mínim, el Bloc per Mallorca i Eivissa pel Canvi poden assumir el cent per cent d'aquestes reivindicacions, a les quals hauríem d'afegir la creació immediata de la policia autonòmica i la gestió de l'ordre públic des del govern de les Illes Balears.

El govern que es formi a les Balears hauria de tenir un perfil nacional desacomplexat, i hauria de treballar àrduament per convertir les nostres illes en una comunitat realment autònoma. Som una societat major d'edat, i no necessitam tuteles ni custòdies. Ja entenc que, patit el que hem patit, a Madrid es creguin que les Balears són equiparables a les «autonomies» de l'Espanya castellana. S'haurà de demostrar que som majors d'edat precisament en les actituds: per això, davant la submissió secular, ara toca marcar territori, assentar identitat i construir, al mateix temps, una societat oberta on hi càpiga tothom. Perquè això sigui possible, s'ha de revertir, també immediatament, el procés de desnacionalització a què ens ha abocat el (des)govern de Jaume Matas i del Partit Popular.