És probable que la resolució 9996 que regula les subvencions per aFinançament d'inversions als espais de rellevància ambiental de les Illes Balears sigui la iniciativa de foment més important que s'ha pres en benefici de la Serra de Tramuntana i altres indrets de l'illa. Des del punt de vista de la gestió agrària, ramadera i forestal és una mesura d'importància històrica i, si la seva aplicació és correcta, hi haurà un abans i un després d'aquesta mesura. La protecció del territori arrossega en el debat públic mallorquí una greu distorsió: sovint s'ha volgut contraposar protecció i interessos econòmics. I aquesta oposició a vegades ha tengut èxit mediàtic i polític. Uns cops per l'interès de certs sectors en evitar la preservació sembrant l'alarma social i altres cops, des de sectors proteccionistes, per la dificultat d'entendre que sobre el territori hi ha persones i activitats econòmiques que han de ser considerades. Protegir no és traçar línies sobre un plànol i establir un llistat de restriccions a les activitats agràries i ramaderes, com la versió «urbanita» del proteccionisme a vegades ha cregut. Aquest debat en fals ha fet fortuna a Mallorca i en el passat recent ha ocasionat moments de crispació ben estèrils.
Jaume Font ha estat un conseller de medi ambient caracteritzat pel diàleg i l'esperit d'iniciativa. Això se li reconeix des de tots els sectors. La seva proximitat amb el món agrari, com a bon pobler, li dóna una capacitat d'entendre la pagesia inusual en un conseller de Medi Ambient. Ara, amb aquesta línia de subvencions, aconsegueix una fita important: posa a disposició dels propietaris i els pagesos una eina de finançament potent, feta amb criteris de simplificació administrativa, agilitat i respecte cap als sectors econòmics presents sobre el territori.
Els beneficiaris poden ser propietaris, llogaters o amitgers de finques situades almenys en un 33% en l'àmbit dels espais naturals protegits, però també empreses agrícoles, ramaderes i d'elaboració de productes artesanals, o agrupacions de persones físiques o jurídiques que en puguin dur a terme els projectes. L'ordre s'ha pensat per a la gent real, en la seva complexitat de relacions econòmiques i de propietat, i no exclou ningú.
Les matèries subvencionables són, entre d'altres, la recuperació i regeneració de sistemes naturals i zones degradades; el manteniment de les condicions d'explotació agrícola per a la preservació del paisatge; la rehabilitació dels exteriors d'edificacions, porxades i parets seques; les implantacions d'energies renovables; actuacions sobre camins i patrimoni cultural; implantació de sistemes de recollida i d'emmagatzematge d'aigua i pluja; iniciatives de producció, transformació i comercialització de productes artesanals, d'agricultura ecològica i/o denominació d'origen; la prevenció d'incendis i plagues i les iniciatives d'activitats en el sector primari o altres sectors compatibles amb la preservació del territori.
Duim anys pensant en la necessitat d'una mesura com aquesta. La Política Agrària Comunitària (PAC), pensada per altres realitats, mai no ens resoldrà cap problema. Sols si es té el coratge de posar en marxa iniciatives pròpies que constitueixin una estratègia balear en favor de l'agricultura i la sostenibilitat ambientaes podrà actuar amb eficàcia sobre un món que s'esbuca per l'impacte de la terciarització i l'especulació urbanística.
Una disposició tan transcendent generarà dinàmiques positives: millorarà la qualitat paisatgística, mantendrà l'activitat agrària a les zones de muntanya, lluitarà contra els incendis, generarà ocupació en el sector primari; reforçarà el desenvolupament de petites empreses centrades en els treballs agraris i forestals; estalonarà les produccions de qualitat i facilitarà la gestió agroecològica de les terres situades a zones protegides. La resolució 9996 és una mesura creativa, ben travada, que obre extenses possibilitats de treball. Ara pertoca aplicar-la i desenvolupar-la.
