Mirau: som dels convençuts que les coses ja canviaren el mateix vespre del passat 27 de maig. Canviaren a millor i suposaren l'automàtica desaparició d'una manera de fer que amenaçava la convivència. Siguin quins siguin els pactes de govern, per posar un exemple fresc, el vergonyós programa del senyor Dávila a IB3 ja no serà possible. Mentir i jugar amb els sentiments de la mare d'un guàrdia civil assassinat no es pot fer, i menys des d'una televisió pública. Confés que el vaig sintonitzar per saber si ja havia canviat el cantet, però aquest falangista és dels que moren desembotonant-se la camisa per lluir millor el pit. Mentí, almanco en el primer quart d'hora que vaig resistir l'ofensa a la intel·ligència de l'espectador, i ho va fer amb un tema que no és d'opinió sinó de ciència jurídica: el cabronàs etarra De Juana no és a la presó per haver mort ningú ni, tan sols, per no haver-se penedit dels seus nefands crims. Però això no els importa perquè els desfaria el macabre joc amb els sentiments de la gent amb més bona voluntat que informació. Patètic joc de mentides que, segons el meu parer, el passat dia 27 començà a extingir-se i fa els darrers badallots.

l l l
Que les coses ja no seran iguals és el que hauria de creure's l'esquerra. Cert que el seu parer no basta per a governar, però governar no és ni el principal ni l'únic objectiu. Fan bé de reunir-se ePSIB i eBloc per marcar les línies programàtiques que hauria de tenir un govern -en el Consolat de Mar, en Cort i en Palau Reial- per a poder-se dir de progrés amb la complicitat d'UM. Quines coses són les bàsiques, l'esquelet acceptable per l'esquerra i pel partit frontissa. Una vegada traçada la línia més gruixada serà UM qui s'hi hauria d'adaptar perquè és, amb el govern Zapatero, qui té a perdre. M'explicaré: el PSIB no solament ha tret un dels seus millors resultats sinó que, per primera vegada en molts d'anys, ha comprovat que els seus candidats tenen predicament entre votants i militància. Quedar a l'oposició significaria una caramull de petites frustracions personals però no representaria cap tragèdia ni deixaria gent al carrer, com sí els passaria aPP. Tenen el camí traçat i poden esperar quatre anys per fer-lo. Això sí: sempre que mantengués el compromís amb la ciutadania i no es baixàs els calçons i sacrificàs paraula, principis i persones perquè Ferraz pogués comptabilitzar una institució més i qualque misèria personal quedàs assedegada.

l l l
El partit de la senyora Munar pot demanar la lluna. Però, si vol fer-se un lloc entre l'electorat i deixar de patir per quedar per davall del 5%, no pot deixar créixer el PP. Si les seves demandes signifiquen forçar les promeses del PSIB: que les facin al senyor Matas que encantat els hi atorgarà. Perquè les coses ja no són iguals que fa dues setmanes, la gent d'esquerra podem esperar quatre anys. Aquells que ens representen també haurien d'estar disposats a fer-ho i deixar que els personalismes d'alguns uemites aclareixin el camí provocant disfuncions en el seu partit i dissensions en el PP.