Esperar o saber esperar és l'actitud que, a hores d'ara, han de tenir forçosament Matas i Antich. Munar ha de triar la parella de ball i aquesta tria comença a ser tota una agonia per a molts. Aquest diari es feia ahir ressò del creixent sentiment pessimista que s'ha instal·lat a les files conservadores i de la «suma de petits errors» que la batlessa en funcions comença a assumir. Per la seva banda, l'esquerra ha optat, molt sorprenentment, per la discreció i la prudència . És per tant un compàs d'espera lent i tens, que pateixen tots amb les ungles amagades. Una vegada es faci oficial el pacte, està fet del perdedor, sobretot si és Matas. La dreta tan eficaç i cristiana actuarà amb el seu estil característic: sense pietat. Si és Antich qui no aconsegueix deixar el PP sense la presidència de cap institució insular no passarà gran cosa, un greuge més a tenir en compte.
Tot un escenari que no deixa de ser divertit. Basta una ullada pels mitjans de comunicació de la dretona més rància per veure que són un parell els que esmolen el ganivet. Sembla que Roma no paga traïdors i n'hi ha que veuen certes actituds de l'encara president com si fossin autèntiques deslleialtats. Mentrestant, la vida continua i el Govern en funcions, com també la batlessa potser, no perden el temps. Carregar-se les Fontenelles o adjudicar el concert a les escoles de l'Opus Dei són assignatures pendents que cal resoldre. S'ha de veure com respecten la paraula donada quan es tracta de l'interès particular. Matas, a hores d'ara, té una única opció: pactar, pactar i pactar. Les altres diu que no les preveu i, amb els companys que té, no m'estranya. En unes condicions normals podria fer fins i tot una mica de llàstima però per al que recorda com va liquidar el seu predecessor, Soler, la situació és més aviat sarcàstica. De fora o de dins el partit, és evident que n'hi ha que estan alimentant la conspiració. A la resta, la majoria silenciosa que sols parla cada quatre anys només li queda gaudir de l'espectacle i imaginar-se els pensaments de l'encara president en la solitud del seu Palau.
