Tot arribarà

Tot un escenari que no deixa de ser divertit. Basta una ullada pels mitjans de comunicació de la dretona més rància per veure que són un parell els que esmolen el ganivet. Sembla que Roma no paga traïdors i n'hi ha que veuen certes actituds de l'encara president com si fossin autèntiques deslleialtats. Mentrestant, la vida continua i el Govern en funcions, com també la batlessa potser, no perden el temps. Carregar-se les Fontenelles o adjudicar el concert a les escoles de l'Opus Dei són assignatures pendents que cal resoldre. S'ha de veure com respecten la paraula donada quan es tracta de l'interès particular. Matas, a hores d'ara, té una única opció: pactar, pactar i pactar. Les altres diu que no les preveu i, amb els companys que té, no m'estranya. En unes condicions normals podria fer fins i tot una mica de llàstima però per al que recorda com va liquidar el seu predecessor, Soler, la situació és més aviat sarcàstica. De fora o de dins el partit, és evident que n'hi ha que estan alimentant la conspiració. A la resta, la majoria silenciosa que sols parla cada quatre anys només li queda gaudir de l'espectacle i imaginar-se els pensaments de l'encara president en la solitud del seu Palau.