No em queda més remei que fer de pitonissa amb la confiança que no em fareu menjar els meus pronòstics erronis. La ubicació, just davall de les històries que sorgiren en l'Executiva dePP de Balears, m'obliga a interpretar els signes dels déus, bé siguin en les formes dels niguls, bé en el marro de les tasses o en el fetge del sacrificat. Ja em perdonareu si vos faig còmplices del meu mossatge en aquestes tasques tan imprecises.

l l l
La primera senya a tenir en compte, a més del càlcul de rendibilitats polítiques i personals de les opcions possibles, és el reconeixement implícit, quasi explícit, dels niguls que se'ls acostaven des del mateix vespre electoral. Si a qualcú li quedaven dubtes, el president Matas ho aclarí a TV3: el guanyador ha estat UM. Els populars, amb el seu president al capdavant, jugaren fort a la majoria absoluta: ja que no podien créixer per la dreta (abasten fins el més dretà de l'espectre ideològic) presentaren com a fitxatge estrella l'escriptora d'èxit, la senyora Janer, ideològicament situada en l'òrbita dels socis naturals d'UM a Catalunya. No cal recordar que la jugada sortí malament i aquell que prengué la personal iniciativa, el senyor Matas, oblidà fermar els cans abans d'obrir la porta de ca seva a la convidada. Però aquesta acció no va ser l'única i tota la campanya de la candidata Estaràs tengué per guia la promulgació dels dèficits democràtics, fins i tot morals, que patien els únics possibles companys de pactes. Així que no estranya que s'abrigassin davant la grisor dels niguls.

l l l
Convençuts d'haver fet malbé els ponts i de no tenir res a oferir que no ho pogués fer l'esquerra, s'han dedicat a emetre missatges de dignitat per a consum intern. No s'assumeixen responsabilitats -hem guanyat, reiteren a les seves bases- ni es fa autocrítica. La gran perdedora, la senyora Estaràs, que ni aconseguí igualar en vots a aquell que substituí, ha de ser salvada de la crema i el portaveu Ramis afirma que tendrà un paper destacat en les negociacions amb els uemites. Vaja marro. Ni ell s'ho creu; però arraconar-la només es faria si albirassin esperança de poder pactar. Com que no la tenen, mantenen la imatge de no cedir, de guanyadors als qui tot els ha sortit bé i caminen pels pactes amb la naturalitat que tot és possible.

l l l
Programa, programa, programa, és el mantra que els conhorta de les ferides electorals, malgrat no és una opció ni raonable ni probable ni possible, però, a orelles de la militància, endolceix el naufragi talment la música de l'orquestra deTitànic. I ara ve el moment d'escrutar les vísceres però ningú no vol ser el sacrificat. L'empremta dels interessos del senyor Matas és al darrere de totes les grans decisions d'aquesta legislatura des de Son Espases a les autopistes eivissenques. Just és que sigui ell l'atlant que carregui amb l'esforç de pactar i en el fracàs de no aconseguir-ho. Per això, els que tendrien coses a dir, els que no les dirien mai i els que sempre està d'acord amb el que ell digui ara l'ajuden a vestir-se de torero per tallar-se la coeta amb dignitat.