Les valoracions dels resultats electorals tenen una preocupant tendència a confirmar les opinions prèvies de qui valora o analitza. Succeeix, per exemple, amb la pèrdua de la majoria absoluta del PP: vista per un partidari d'una dreta centrada, és el resultat de la deriva a posicions de dreta dura; vista per un diari d'ultradreta, és atribuïble al «.cat» i al fitxatge de Maria de la Pau Janer. Tothom té dret a desbarrar, i els resultats electorals sempre ens donen la raó.
Amb els resultats del Bloc per Mallorca passa alguna cosa anàlega. Són satisfactoris al Parlament, discrets al Consell (la baixada de vot és mínima però un escó menys marca molta diferència) i dolents a Palma. Fins aquí, tots ens posaríem d'acord sense problemes. Les diferències vendrien a l'hora d'aprofundir en les anàlisis. Els que no veien la coalició amb bons ulls repetiran la salmòdia que el Bloc no ha sumat i tota la resta, que trobareu a teoritzadors diversos de la casa comuna del nacionalisme que ha pactat amb el PP i que no sabem si hi tornarà. Els partidaris del Bloc recordarem que, per separat, els resultats no haurien estat millors per a cap dels partits, i que el Bloc ha fet possible la pèrdua de la majoria absoluta del PP: amb això sí que tenim una dada ben inqüestionable.
A partir de les valoracions, cadascú sent reforçada la seva idea del que s'hauria d'haver fet. Els partidaris de propostes electorals nítidament nacionalistes, o inequívocament neocomunistes, o prístinament ecologistes, repetiran les seves receptes per al fracàs. Els que valoram en el seu valor real els gairebé 40.000 vots del Bloc per Mallorca sabem que un Bloc construït amb més temps, i amb més candidatures municipals bloqueres, hauria tingut més vots i més representació institucional.
I, lògicament, a la divergència d'opinions sobre el que s'hauria d'haver fet s'hi afegeix la diversitat de propostes sobre el que cal fer ara. Menys Bloc, diran alguns. És a dir, reforçar el perfil de cada un dels partits, prioritzar les banderes pròpies, deixar que plani el dubte sobre la concurrència conjunta a properes convocatòries electorals, no sortir de la dinàmica de la negociació contínua i de la incertesa sobre el futur del projecte. Només de pensar-hi, fa peresa.
Més Bloc, direm uns altres. És a dir, posar tot el pes possible sobre el projecte comú, crear espais de trobada entre els militants dels diferents partits, inventar fórmules de participació per a aquells que volen ser «directament del Bloc», començar a preparar les eleccions generals amb l'objectiu de situar un diputat a Madrid. Ho podrem fer si tenim clar que el Bloc és l'espai compartit dels que es mobilitzen contra la destrucció del territori, per l'autogovern i per la justícia, i si tenim clar que amb els que volen ser nacionalistes-frontissa s'hi pot pactar però són una altra gent. Tant en una situació de nous governs PP-UM, com en un context de governs de progrés, s'ha de seguir apostant per la construcció del Bloc. Només de pensar-hi, fa il·lusió.
