Hi ha un planeta relativa-
ment pròxim a la Terra -si voleu jugar, agafau això de «pròxim» i allò de «relativament» amb tot l'humor que t'has d'agafar els assumptes relacionats amb l'astronomia- on el centre d'investigacions científiques de referència a França assegura que es poden donar les condicions perquè sigui habitable. A vint anys i mig llum de la Terra -aquí va allò tan simpàtic de «relativament pròxim», per a éssers que, com tu i com jo, no tenim gaires anys llum per perdre- té una temperatura d'entre zero i quaranta graus cèlsius -els nostres-, i -el més important- pot tenir aigua en la superfície. No donarem més dades -el nom de l'estel al voltant del qual gira, el temps de rotació, etcètera- perquè potser ho podeu llegir en aquest mateix diari, o surt per la tele ara mateix; potser passat-demà començam a veure anuncis «atenció inversors» que intenten captar el capital que ara tremola en veure patir les constructores a la borsa. Podria un bon mercat emergent, després de les prospeccions que hi pensa fer el satèl·lit europeu Darwin, a partir del 2015. Més enllà de l'onada de terror creada per l'escalfament global -el meu negre es va trobar dimarts passat un taxista tan deprimit per la qüestió que gairebé va acaba conduint ell i duent-lo a caseu-, cíclicament ens arriben notícies de possibles altres terres que, ens diuen, un dia, amb paciència, l'espècie humana podrà colonitzar. I ens vénen al cap Blade Runner, Mad Max i companyia, faules futuristes -i pessimistes- que ens pintaven el món de l'any dos mil i busques com un món inhabitable, irrespirable, però món al cap i a la fi. Paral·lelament, anam veient que el somni dels turistes espacials es van fent realitat, capricis dels poderosos, però realitats palpables, al cap i a la fi. Acabarem intuint que -«relativament aprop», com dèiem- res no és tan greu, o -el que és el mateix- ja s'ho trobaran els qui ens vendran darrere, una sentència tal realista com egoista. ...I es trobaran que quan hi hagi un promotor amb prou poder i possibles com per aixecar una promoció a Can Marciano, hipertecnificada i lliure d'agents transmissors de lipoatròfies diverses. L'esperança última de la humanitat, quan ja haguem après a recongelar antàrtides i a provocar temporades de pluges. Potser llavonces fins i tot podrem trobar fruita gustosa als mercats de les grans urbs.