cielo claro
  • Màx: 21.13°
  • Mín: 13.08°
21°

In memoriam Mn. Tomeu March

Un dia ja llunyà de l'agost de 1958, ens trobàrem Tomeu i Pere, els dos capellans que seríem companys durant 10 anys a la Parròquia de St. Miquel de Palma.

Tomeu venia d'haver estat Rector de Campos, un servidor (Pere) arribava d'una molt petita parròquia d'Estellencs. Ell venia mig dolgut (per les raons que foren) als seus 38 anys, el jove capellà muntanyenc -28 anys- arribava ple de vida i il·lusions futures.

A la trobada amb el bon home i Rector a les hores de St. Miquel, Mn Francesc Garau, home ple de seny i bonhomia de 58 anys, ens sentírem a gust els tres i ens contagiàrem d'energia de futur i de voluntat de fer el que sabéssim per aquell tros de Palma, que des d'aquella hora consideràvem el nostre camp de treball i servei.

No passà mig any i s'havia enllestit un pla de feina que ens engrescà. Era un nou moviment parroquial que arribava d'Itàlia, que es deia FAC (Fratrerno Adjuto Cristiano). Així començà una feina socio-religiosa dins aquell tros del Centre de la ciutat, perquè Palma encara era d'una bona i adient habitabilitat i equilibrada convivència.

No era altra cosa que fer un diagnòstic de les necessitats més apremiants dels feligresos més indigents a fi de posar tota l'altra part de la parròquia en peu d'alerta i de motivació per a resoldre-ho.

Una bona secretaria d'estadístiques, noms, adreces i molt de voluntariat, recercant, recercant caps de carrers, feren el «miracle» que pel Nadal de 1959, la parròquia a través d'una «caixa-forta» com si fos una bústia de la germanor, va fer possible que s'atengués la majoria de peticions d'ajut per atendre les primeres necessitats d'unes cent famílies de dura, I incomprensible pobresa.

Amb cartes, visites, operació cafè (convidada a prendre el cafè en família d'aquelles amb bon nivell econòmic o millor nivell de disponibilitat de persona, voluntariat) es va posar en actiu un fet que ni Mn. Tomeu ni ningú altre podia sospitar.

Amb Tomeu, de caràcter coratjós, veu militant, cridaner en els seus sermons durant aquelles misses multitudinàries de 12,13,18 I 19 de cada diumenge -durant aquell temps de Nacional-Catolicisme- dins el temple de St. Miquel de Palma s'aconseguí allò que va ser després per ell una comunitat fidel, des d'on es pogueren fer Exercitacions per a un Món millor, crear un Club mixt de joves (Club Avante), Cor parroquial, acampades d'infants i joves, conferències sobre el Concili Vaticà II, activitats culturals, Acció Catòlica amb els nous Moviments Apostòlics especializats i aquells assatjos litúrgics i religiosos que eren permesos per aquelles dates.

Així varen ser els anys que vaig compartir amb Tomeu March. No fa gaire em va demanar que escrigués un record sobre aquell temps. Això em féu pensar que aquell mateix esperit que, temps era temps, el féu vibrar per una causa justa, de la cual aquella certament avui no seria la millor manera d'exercir l'acció social, per a Tomeu March significà donar-se als altres de la millor forma que ell i nosaltres cristianament sabérem.

Que el Déu dels pobres, el Jesús de l'Evangeli que acull presos, malalts, necessitats, famèlics, assedegats, perseguits, marginats, que ens proposa un judici pel bé que haurà fet, t'aculli en el seu SI.

Tomeu! Descansis en Pau.

Pere Barceló, exmossèn i company. (Puigpunyent).

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.