El Tribunal Suprem ha desmuntat de dalt a baix la querella presentada per Ramírez, que exigia que Joan Puig fos condemnat per cinc delictes que poden ser castigats fins a quinze anys de presó. L'Alt Tribunal deixa palès que no en va cometre cap, els analitza un per un i desfà les tesis del demandant. La visceralitat de la querella del director d'El Mundo ja dóna peu a bona part de la decisió dels magistrats. Ramírez pretenia que Puig fos processat per usurpació, és a dir, perquè li volia prendre ca seva quan el diputat l'únic que exigia era el dret de pas a zona de domini públic, un precepte constitucional bàsic. Tampoc no va existir delicte d'amenaces ni coaccions. L'únic que aprecia el Suprem és una possible mínima falta d'amenaces, tipus punitiu lleu reservat a la típica brega de bar sense més conseqüències. El màxim càstig per a aquestes accions és una multa. Aquí el Suprem és contemporitzador amb el demandant igual com ho va a ser el tribunal de Manacor, que també aprecià falta en la protesta de Jaume Sastre davant la piscina de Ramírez el 2004. Es tracta d'una suau estiradeta d'orelles en considerar el Suprem que Puig va exagerar els mitjans que emprà per aconseguir la seva finalitat de defensa del domini públic de la costa. Estam davant una derrota en tota regla de les tesis de Ramírez, el qual acusà Puig com si la piscina que empra fos de la seva propietat privada. Aquí s'equivocà. La costa no és la seva finca.