nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
11°

La fira de les enquestes

El mercat de les enquestes va remogut. I, com sempre, n'hi ha per satisfer tots els partits que de manera directa o segons complicades interpretacions veuen complides les seves expectatives. De les conegudes fins ara, jo enumeraria algunes coses que em semblen remarcables. La primera, la més al·lucinant, que l'escó més important de les Balears, el que més contradiu el principi universal de la democràcia -una persona, un vot-, no apareix en cap dels estudis i tothom coincideix en la seva naturalesa quasi aleatòria. El diputat per Formentera és una incògnita, malgrat la resolució de la qual sol atorgar les majories en el nostre petit país. Així les coses, amb aquest reconeixement de les limitacions de la demoscòpia, comença la fira de les enquestes. Qualque dia, aquell en què poguem debatre totes les coses sense la cotilla d'allò políticament correcte, haurem de pensar seriosament si és o no democràtic aquest repartiment d'escons aliè a la proporcionalitat. Ara, no toca.

l l l
La segona, que tots els analistes, sense que ho argumentin de cap manera, coincideixen a dir que evot ocult -aquell que està decidit però fa empegueir l'entrevistat- és nombrós i l'assignen aPartit Popular. Motius per empegueir-se n'hi ha, no ho neg, però m'agradaria que els especialistes ens oferissen qualque argument. Per mi, el simple fet d'estar informat, de veure com embullen la troca de la conspiració de l'11-M o utilitzen els morts per a mantenir-se vius, seria suficient per no definir-me públicament com a seguidors d'aquesta dreta (extrema). Però, si la informació explica la paraula «ocult», manca ens expliquin el perquè del «vot». Com es pot estar avergonyit i votar al mateix temps. Perquè, malgrat a alguns els agradaria, no existeix cap clima de por que justificaria de sobra l'ocultació. Actes de violència contra els seguidors de la dreta (extrema) ni n'hi ha hagut ni se'ls espera. I, fins i tot, ni aquells que es rebolquen en evictimisme rendible troben arguments per a justificar-se perseguits. Aquí, a les Balears, on el PP es mostra i demostra majoritari, fer-se la perseguida víctima no és creïble. I d'allò que en són responsables els governants balears no pot ser mai motiu d'empegueïment quan serveix per treure pit en tanques, fulletons i falques publicitàries.

l l l
La tercera, que es diu de passada i, incomprensiblement, no s'analitza des de les dades, és que hi ha una tendència al canvi. Que, malgrat que hi ha coincidència a creure que les coses continuaran igual, existeix una base important que voldria veure un canvi. Aquí ja em perd, ho he de confessar. Sembla com si haguéssim perdut la confiança en la força del vot de cadascú i visquéssim resignats a una espècie de tupinada sobrenatura. Això no és creïble o, com a mínim, no ho hauria de ser. Potser cal tornar als missatges senzills -com «una persona, un vot» i «tots els vots, el parlament»- per regenerar el sistema i que la resignació només pugui ser postelectoral.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.