Segons les xifres oficials, més de sis-cents mil ciutadans espanyols han arribat a les Illes, aquest hivern, a través dels programes de vacances per a gent gran del Ministeri d'Assumptes Socials. En pocs dies, les estadístiques del Govern confirmaran que els ciutadans espanyols arribats, per vacances, a les Illes durant la temporada baixa han estat uns pocs més de vuit-cents mil. És a dir, un setanta-cinc per cent dels visitants espanyols a l'hivern vénen per un sol operador, gràcies a un programa governamental. Quasi la meitat dels turistes que visiten les Balears durant la temporada baixa són espanyols. Per tant, arrodonint els nombres, podem dir que un de cada tres turistes que visiten les Illes, durant l'hivern, és de «l'Imserso». És més, l'augment de turisme en temporada baixa s'ha degut, en bona part, a l'augment de l'esmentat programa. Per cert, durant la passada legislatura el govern estatal de manera unilateral va disminuir notòriament el nombre de viatges amb destinació a les Balears. Immediatament es feren públiques les xifres d'«imsersaires», la patronal va expressar la preocupació per l'afecte perniciós d'aquest programa sobre els preus de mercat. Explicava, el seu president, que la resta d'operadors internacionals exigien als hotelers el mateix preu que paga el programa estatal, 16 euros per dia. En definitiva es propicia una tendència a operar sota un preu taxat que afecta la rendibilitat de les empreses. És a dir, que s'apunten dos problemes: preu baix i concentració d'una part important del mercat en un sol centre de decisió.

Ara bé, tot això és un joc de nins al costat de les fusions d'operadors que s'estan produint en els mercats internacionals del turisme. Després del reagrupement d'empreses, sense caure en cap exageració, ja es pot afirmar que el noranta per cent del turisme de paquet amb destí a les Illes està en mans de dues empreses, depèn únicament de dos centres de decisió. Segons un destacat executiu de la primera empresa turística de Balears, la pressió sobre els preus de contractació es començarà a notar en dos anys. La companyia aèria líder en vols amb destinació a les Balears compra a la seva principal competidora. Segurament podríem continuar amb altres casos similars. En definitiva, concentració dels centres de poder i decisió i pressió sobre els preus. Interessant panorama per el futur.

Contrasta amb aquesta sobre activitat dels mercats la passivitat de la política turística del Govern. L'aposta pel turisme residencial i la creació de grans infraestructures de transport per carretera és clara i esdevé l'única alternativa dels conservadors davant la convulsió del mercat turístic. En canvi, davant el turisme tant de paquet com individual, la resposta és la passivitat, el deixar fer i el foment d'una imatge de festa pròpia dels imperis en decadència. John Belushi donant-li una colzada li etzibà un imperatiu no riguis, Dan Aykroyd li respongué ja passat de rosca: no ric, plor. Parodiant l'actor, podríem afirmar que la frivolitat de la política de promoció exterior està més a prop del plor que de la rialla, i que alguna relliscada era més de matar les penes que de celebrar victòries. A pesar de les festes i saraus, no ens equivoquem, la política del govern durant aquesta legislatura ha estat de submisa passió, no d'apassionament a pesar dels crits, ni una política apassionada.

Celestí Alomar, diputat socialista