algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Prozac per a cans

Els laboratoris Lilly, fabricants de moltes medecines, entre les quals destaca amb llum pròpia el Prozac, l'anxiolític i antidepressiu més famós de tots els temps, acaben d'anunciar que ben aviat posaren a la venda un Prozac per a cans. Més ben dit, el que posaran a la venda és un fàrmac basat en fluoxitina -la component principal d'aquest fàrmac- per a cans. Tindrà la forma d'un xiclet i anirà acompanyat de sabors agradables per als cans per tal de facilitar la seva ingesta. Diuen els fabricants que el seu producte, de nom Reconcile, servirà per combatre l'ansietat que provoca a molts cans el fet que els seus amos els deixin tot sols per anar a fer feina o el que sigui. Diuen també que han fet una investigació de mercat i que les despeses que els suposa la investigació per trobar una forma d'aquest principi que vagi bé als animals seran recuperades amb escreix per les vendes que esperen fer-ne, ja que l'ansietat és un mal que afecta un nombre de cans que pot oscil·lar entre un 10 i un 20 per cent del total d'animals censats. Convé dir que aquesta iniciativa destinada a millorar la qualitat de vida dels animals de companyia -i de retruc la dels seus amos- no és ni la primera ni la més sofisticada. Temps enrere va ser notícia l'anunci d'un fabricant americà que posaria a la venda mòbils per a cans: la idea era poder facilitar la comunicació amb els seus amos, especialment quan aquests estaven a la feina o, encara més enfora, de viatge. Els mòbils en qüestió estaven destinats a anar penjats del coll dels cans sempre a l'espera de rebre les telefonades dels seus amos, tot i que també duien un botó vermell que servia per telefonar a l'amo en cas de pèrdua de l'animal. En aquesta mateixa direcció -la de facilitar la comunicació entre ca i amo- també va ser un èxit -als Estats Units i al Japó- un dispositiu -anomenat Bowlingual- que era un sofisticat traductor de canès -el llenguatge dels cans- a l'anglès o al japonès. Sigui dit de passada, el Bowlingual va ser mereixedor del premi Ignobel -els Nobel alternatius- de la Pau per haver facilitat el diàleg entre espècies animals. Tornant al Reconcile, el Prozac per a cans, la veritat és que no sé fins a quin punt els laboratoris Lilly hauran hagut de gastar gaire en les recerques sobre la seva viabilitat per combatre l'ansietat en animals, i és que fa devers quatre anys un investigador americà va descobrir en un llac prop de Dallas que hi havia una concentració molt elevada de fluoxitina i que els peixos del llac, a més de mostrar-se molt despreocupats i feliços, resultaven més fàcils de pescar. L'únic problema que hi havia era que la fluoxitina també passava als que es menjaven els peixos, la qual cosa afegia a la pesca al·licients addicionals, que podien arribar a la total despreocupació sobre les captures després d'haver-ne menjades unes quantes. Tot això m'ha fet recordar una anècdota que vaig escoltar -temps enrere- de boca d?'un metge, que explicava com, fruit d'un malentès, afavorit per una consulta de carrer, un pacient que tenia mal de queixal va obtenir, per comptes de l'escaient antibiòtic contra la inflamació, un anxiolític de nom semblant i bastant potent. Total que el pacient va prendre l'anxiolític -normalment un per dia- en dosis de antibiòtic -un cada vuit hores, tres per dia- fins que, passats un dies, el metge va col·legir que alguna cosa no acabava d'anar bé quan, una altra vegada pel carrer, li va demanar al pacient si el queixal encara li feia mal. L'amo, tot cofoi, va contestar, «Sí que me'n fa, però me'n fot bé!» La qual cosa indueix a pensar que els anxiolítics també duen camí d'acabar amb la maledicció bíblica del dolor. Quan se'n temin segur que el seu consum serà posat a la llista de pecats capitals. Hi posaria messions, si no fos perquè, com el pacient de la contarella, jo també me'n fot. I això que no en prenc d'anxiolítics.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.