Llegesc que s'han creat nous passos, confraries i, fins i tot, noves o més grosses processons i no ho entenc. Les xifres de practicants catòlics davallen any rere any, la de catòlics no tan practicants però que encara mantenen la creueta en la declaració d'IRPF per a l'Església Catòlica ha minvat fins activar totes les porprades alarmes, la de joves que es declaren catòlics es redueix a cada estudi que es fa, el nombre de nous matrimonis civils ja guanya els passats per la sagristia... i creixen les manifestacions religioses i, el que és més curiós, la jerarquia episcopal calla i no aporta cap mena d'explicació triomfant. Estrany. En situacions normals se sentirien orgullosos d'aquesta revifada i la posarien sobre la taula com els generals posen soldats i tancs. Però callen i no s'atreveixen a exigir una actuació pública coherent amb la inundació de fervor religiós que sembla omplir els carrers per Setmana Santa. Aquest silenci em sorprèn, i més si ve d'aquells que mostren i demostren incontinència verbaa dojo. L'explicació que se m'acut me l'argumenten la quantitat de pòsters, tanques publicitàries i altres impresos publicitaris que circulen referits a actes religiosos. Fins i tot, a la nova carretera de Manacor, en el desviament cap a Sant Joan, vaig topar-me amb una pancarta que publicitava eDavallament. Hi ha molt d'espectacle, bastant de promoció turística local, un poc de tradició i, vull creure, qualque devoció. Deu ser que militar en el catolicisme provoca sentiments diferents a altres agrupacions perquè el més normal -humà, diria jo- és que els creients de veres mostrassin qualque tipus d'estranyesa, fins i tot emprenyo, en veure's «envaïts» per aquells que fan espectacle del que són vivències de fe. Tot val en aquesta societat de consum ràpid i d'imatge. Així que no ens ha de venir de nou si qualsevol dia veim les processons en la cartellera.
l l l
A l'espera de saber què ens ha costat el velòdrom anomenat Arena que, fort i no et moguis havia d'estar llest per a fer-hi eMundia, tendrem el bon gust de creure que servirà de qualque cosa més que per un esdeveniment amb nul·la projecció mediàtica internacional i perquè hi hagin sucat el melindro tots els habituals de la sucada. Què ha costat el Mundial, tampoc seria una mala pregunta, especialment si hem de fer cas dels cronistes que sentiren vergonya per la imatge oferta amb l'espectacle de cloenda. Tanmateix, marca de can Matas, les coses només es fan per a la foto inaugural o per facilitar que n'hi hagi moltes més i de tant beneficioses per alguns. El cas de la xarxa viària seria un exemple d'aquestes actuacions que, una vegada inaugurades, faciliten inauguracions a balquena de noves urbanitzacions i de tot el que les envolta. Queda dit: esperam, sense esperança, saber com hem quedat tan malament pagant per quedar bé o, pot ser, perquè alguns quedin bé. Mentrestant, no estaria malament, que per una vegada qualcú sortís a demanar disculpes i, de pas i excepcionalment assumís responsabilitats, per la vergonyosa cloenda. Esperem.
