Les pròximes eleccions es resoldran, segons assegura molta gent, per la participació a Mallorca. Que se suposa que ha de ser superior a la de fa quatre anys: 64'4%. Si en efecte fos superior, a qui afavoriria? Primer de tot cal fixar l'atenció en l'evolució entre 1995 i 2003 (el període d'anàlisi repetidament emprat aquí, per la raó altres pics apuntada: des de 1995 existeixen els mateixos partits actuals amb representació) del cens, que augmentà en un 14'5%, i del vot vàlid, que pujà un 12'9%. Vot, aquest últim, que se suposa que augmentarà en relació a la participació. Si s'observa el comportament dels partits en aquest període en relació al seu propi vot absolut, el resultat és que el PP l'augmenta un 14'1%, el PSOE un 30'4% i UM un 60'4%; mentre que EU-Verds (el 1995 se presentaren per separat) cau un 34'6% i el PSM un 24'8%. D'aquesta evolució se'n pot extreure una primera conclusió: la raó per la qual s'ha fet el Bloc. El comportament dels dos membres de la coalició esquerrana és tan nefast que només si s'uneixen poden tenir opcions de supervivència perquè a més participació, més vots vàlids i manco per a ells. En segon lloc, se pot cercar la relació entre el creixement del vot absolut de cada partit i l'augment del vot vàlid a cada ocasió. Així, el PP creix entre 1995 i 1999 un 0'3% per sobre de l'augment del vot vàlid, i un 1'7% entre 1999 i 2003. El PSOE, un 1'2% i un 16'5%, respectivament. I UM passa del 30'2% entre 1995 i 1999 a l'1'5% de 2003 en relació a 4 anys abans. Els registres del Bloc són igual de dolents que en l'anterior índex i, per tant, no val la pena reflectir-los. El nou índex ens diu que la tendència del creixement del vot absolut del PP està estabilitzat una mica per sobre de l'increment del vot vàlid. Que la del PSOE pareix tendir a ser molt superior, tot i que s'ha de saber que el 1999 patia -paradoxalment, l'únic pic que ha format govern- una greu crisi i que fou quan tocà fons: va ser el pitjor registre de tota la seva història autonòmica i per tant li és fàcil sumar molt de creixement perquè ve d'un pou. I que UM ha interromput bruscament el seu creixement situant-se percentualment en una mica per damunt del que puja el vot vàlid.
Què ens diu tot això? Que són els dos grans partits nacionals els que s'aprofiten de l'augment del vot vàlid, intrínsecament lligat a la participació. És ver, tanmateix, que baixen quan han estat afectats de greus crisis internes que coincideixen amb baixa participació i caiguda del vot vàlid (1999). Però considerant tota l'evolució, l'ascens del vot vàlid du com a resultat la pujada del vot absolut del PP i del PSOE fins a menjar-se'l quasi totalment. Per exemple, el 2003 entre tot dos pujaren 48.720 vots, quan l'augment del vàlid va ser de 52.421. A reserva de fluxos de vot intercanviats -PSM cap al PSOE-, es quedaren amb el 93% dels nous vots emesos vàlidament, en relació als de 1999. També aquesta evolució ens podria indicar que UM té tendència clara a disminuir molt el seu creixement ja que si es considera el lapse 2003-1995 augmenta un 60'4%; en 1999-95, un 34'5%; i en 2003-99 baixa al 19'3%. Què implica, tot plegat, per al 27 de maig? Res, de forma inexorable. Però indica diverses tendències. Una, que el nou vot se l'enduran PP i PSOE gairebé en la seva totalitat. Dues, que el PSOE és segur que augmentarà en una proporció bastant superior al que pugi el vot vàlid. Tercera, que el del PP també creixerà però en una proporció menor (i per tant els socialistes reduiran distància). Quarta, que UM és una incògnita però pareix tenir tendència a no créixer per sobre del que augmenta el vot vàlid i fins i tot pot quedar-se per sota, la qual cosa podria suposar-li problemes seriosos de percentatges (a Palma, per exemple). I cinquena, que el Bloc és el que més vot absolut perdrà i sobretot baixarà en relació al vot vàlid, la qual cosa l'indica un perillós allunyament del cos social.
Miquel Payeras, periodista
