I d'Iraq cap al Kurdistan. Si els Països Catalans són l'anomalia nacional més gran d'Europa, el país dels kurds ho és del món. El Kurdistan és una nació indoeuropea, probablement descendent dels antics medes. Els kurds mai no han tengut un estat propi. Habiten en un territori situat estratègicament a l'Orient Mitjà i la seva extensió total és d'uns 500.000 quilòmetres quadrats. La població total kurda oscil·la entre uns 27 i 30 milions d'habitants.
La nació kurda està situada en la meitat est de l'estat turc, en petites zones del nord de Síria, al nord de l'Iraq, en la meitat est de l'Iran, en una bona part d'Armènia i en unes petites regions del sud de Geòrgia i Azerbaidjan.
Hom hi afegiria Alemanya, per la gran quantitat d'exilats kurds que hi viuen. El país és molt muntanyós, encara que també és travessat per molts rius, cosa que comporta una gran riquesa agrícola que ha marcat l'economia i la història del territori, que ha estat cruïlla de pobles, civilitzacions i imperis.
Població
Les estimacions del nombre total de kurds de cada estat varien, a causa que la major part de la població kurda no està censada, i a conseqüència d'això, les xifres que donen els estats són menors a la quantitat de kurds que en realitat habiten en diferents països. Les estimacions més acurades són: a Turquia, uns 25 milions, a Iraq, uns 8 milions, a Iran, uns 10 milions i a Síria, uns 3 milions. A principis dels anys 90, el règim de Saddam Hussein reprimí amb crueltat extrema diversos intents de revoltes de la població xiïta, que era acusada de complicitat amb l'Iran, i, principalment, de la població kurda. L'any 1988, per sufocar una d'aquestes revoltes kurdes, Saddam no dubtà a utilitzar armament químic provocant milers de morts al Kurdistan iraquià. Aquestes tensions varen tenir la seva versió futbolera. L'Erbil Futbol Club, de la ciutat kurda d'Erbil, situada tot just a la frontera entre Iraq i Turquia, es convertí en tot un símbol de la causa kurda. En els partits d'aquest club de la primera divisió iraquiana, era habitual veure-hi imatges d'un dels jugadors de l'equip mort en combat en la lluita kurda per la independència. Per contra, els habituals retrats que de Saddam Hussein es podien veure als estadis irquians eren utilitzats en aquesta zona per realitzar-hi pràctiques de tir. La tensió creixent entre el règim de Saddam i la població kurda acabà provocant la prohibició de disputar partits a la ciutat d'Erbil, havent de jugar el club local els seus partits a centenars de quilòmetres de casa seva.
En els darrers anys l'Erbil pogué tornar a jugar al seu propi estadi al qual, però, no es desplaçaven els afeccionats de cap equip de fora del territori autònom kurd. A principis de 2003, amb el país endinsat en un clima prebèl·lic, Erbil visqué amb especial intensitat la victòria del seu club contra el Nafa de Bagdad, un dels clubs iraquians més poderosos. Milers de ciutadans ocuparen carrers i places per mostrar la seva joia per una victòria que anava més enllà del terreny de joc. Amb la guerra com a teló de fons, la ira dels seguidors kurds ja no es dirigeix només contra Saddam Hussein sinó que també contra l'estat turc, que en diverses ocasions ha intentat ocupar part del territori autònom kurd. Actualment, a través de l'ONG Missatgers de la Pau, existeix un projecte que, paradoxalment, compta amb el suport de la Fundació del Reial Madrid per crear a Erbil una escola de futbol.
Tomeu Martí i Florit, periodista
