El preu de la quotidianitat

El programa de TVE en què 100 ciutadans feren preguntes al president Zapatero no m'agradà. No perquè hi faltàs la bandera espanyola, segons critica un PP que no té més nord que l'enfrontament social, sinó perquè no aportà res ni al coneixement de la persona del president ni del personatge que representa. Si el més destacat és descobrir que un alt càrrec amb escolta permanent no sol anar als cafès massa sovint, només els bàmbols o els malintencionats poden considerar-ho notícia. El passat febrer va fer vint anys que un «desconegut» assassinà el primer ministre suec, Olof Palme, quan sortia del cinema amb la seva dona. D'aquella data fins avui el món és un lloc més insegur per aquells que exerceixen un càrrec polític o són populars per altre motiu. Com a anècdota, ridícula o no ho decidiu voltros, el govern del senyor Matas posà un guardespatlles al pintor Miquel Barceló quan aquest vengué a Palma a representar Paso Doble, i l'escorta li anava darrere en tots els seus moviments, inclosa l'assistència a un bar on per la televisió s'oferia el Barça-Liverpool. Potser el nostre món només és més incòmode i no més insegur. Ho dic perquè no tenc clar si tanta seguretat protegeix els personatges populars d'improbables agressions o si, simplement, els allunya de la curiositat morbosa que ha desenvolupat tanta publicació i programa televisiu de pornografia sentimenta. Més aviat pens que d'això darrer perquè em neg a creure'm habitant d'una societat tan violenta; almanco, per ara, fins que l'estratègia de crispació no amari la ciutadania, com em conten que ja passa en segons quins ambients de Madrid. No consta per lloc que els darrers anys hagi crescut la quantitat d'armes clandestines ni que s'hagi reproduït ematonisme que existí les primeres dècades del segle XX. Del que si hi ha proves és de l'increment insospitat de pseudonotícies que ens ofereixen les interioritats dels personatges coneguts o amb ganes de ser-ho. Programes, paparazzi i demés recursos que ens han fet perdre el respecte a la intimitat, pròpia i aliena.