Hi ha persones que sempre es troben desubicades. Els costa trobar el seu lloc. Van amb els papers canviats. Aquests dies he pogut constatar que el nostre Director General de Política Lingüística, Miquel Melià, és un d'ells. I ho és per la senzilla raó que es dedica a actuar en direcció contrària al que s'esperaria de qualsevol persona que ostentàs el seu càrrec.
Se suposa que hom va crear la Direcció General de Política Lingüística per tal d'ajuntar sinèrgies cap a la consecució de la plena normalització lingüística de la llengua catalana. Això és del tot evident, o no? Si no fixau-vos on és que hi ha figures similars: a Catalunya, al País Valencià, a Galícia i al País Basc, però no n'hi ha a Madrid, ni a Andalusia ni a Castella-la Manxa.
Així que se suposa que els qui necessitam un Director de Política Lingüística som els habitants dels territoris on durant anys, per no dir segles, s'ha viscut un procés de desnormalització i minorització de la llengua pròpia per part de l'Estat.
I cal tenir en compte que si aquí no haguéssim patit cap trencament violent de les nostres intitucions, com va ser la invasió borbònica i la posterior promulgació del Decret de Nova Planta i tota la catefa de resolucions, decrets, lleis i normativa diversa que ha anat desenvolupant des d'aleshores l'Estat Espanyol, probablement en aquest moment, l'únic idioma oficial, i fixau-vos bé que dic l'únic, que tendríem seria el català, com ho era aleshores.
L'oficialitat del castellà sempre ens ha vengut imposada des de fora, no ha esta cap institució balear la que l'ha promulgada lliurement.
El partit que l'ha col·locat al poder va impedir, fa poc, que els catalanoparlants puguem gaudir dels mateixos drets que els castellanoparlants, el que hauria estat una concessió mínima si ens hem d'emmirallar amb els drets que tenim els catalanoparlants quan anam a viure a Madrid o a Extremadura. Ell, en lloc de criticar aquesta actuació i posar-se de part dels seus conciutadans, ens enfloca que som uns terroristes. On s'ha vist mai això? Els pobres aborígens, maltractats al llarg de la història serem terroristes per exigir els nostres drets civils? Era un terrorista en Martin Luther King quan demanava els mateixos drets pels negres que pels blancs? Era un terrorista Nelson Mandela quan reclamava la fi de l'aparheid? Som terroristes els mallorquins que demanam ser com els altres, que volen tenir, a casa nostra, els mateixos drets que s'atorguen els immigrants castellanoparlants? No, no ho som.
Jaume Lladó, professor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.