A quest setmana se coneixia que és a punt de perdre's la recepció de TV3 al País Valencià. Fa vuit dies que l'Obra Cultural Balear (OCB) alertava que podia passar el mateix a Balears, en el futur. Són dues situacions diferents, la valenciana i la balear, però hi ha un substrat que és comú. La diferència més important entre la recepció al País Valencià i aquí és que allà l'entitat que assegura la difusió del senyal analògic és Acció Cultural, la qual rep una constant agressió per part dels successius governs autonòmics del PP d'ençà l'any 1995. Ha arribat, el govern d'allà, a declarar «nociva per a l'interès social» una publicació, en català naturalment i nascuda del si d'Acció, per no haver de satisfer els acords signats per l'anterior administració. Ara, aprofitant una badada (?) del ministeri d'Indústria, que no ha previst en la distribució del senyal de les futures televisions digitals terrestres cap múltiplex (4 canals) per a TV3 al País Valencià, la Generalitat ha posat en marxa una ofensiva legal per tancar la recepció analògica que distribueix Acció. Se tracta, doncs, d'un conflicte entre el govern conservador i Acció, estranyament regat per l'actitud incomprensible del govern de Zapatero. Quan el president actual de la Generalitat catalana, Josep Montilla, era ministre d'Indústria, no va saber preveure, o ni li va interessar, una solució. Tot i que, cal dir, coneixia perfectament el problema i fins i tot donà garanties que no s'arribaria al límit al qual s'ha arribat. Que el PP se vol carregar TV3 al País Valencià? Sí. No és nou. La novetat és aquesta actitud de la Generalitat catalana actual, que poc o res ha fet per evitar el problema, i la del ministeri d'Indústria, sempre socialista català -abans Montilla, ara Joan Clos- que se limita -fins ara- a dir poc manco que és una qüestió tècnica. A Balears, la diferència és que el senyal analògic no el distribueix cap entitat privada sinó IB3, d'acord amb el Conveni que subscrigueren els governs català i balear el 2004, en un pacte signat per Jaume Matas i Pasqual Maragall. Per tant, l'actual recepció analògica està garantida. Però què passarà quan se produeixi l'apagada analògica i passin totes les televisions a emetre en digital el 2010? Doncs que si no s'hi posa remei, TV3 deixarà de veure's a Balears. Perquè l'actual distribució de múltiplex que ha fet el ministeri d'Indústria per a les Illes no en preveu cap dels 8 (32 canals) per aquesta finalitat. Si bé és vera que n'hi ha 2 per a IB3. I, si s'ha de fer cas al Conveni citat, és previst que la Corporació Catalana de RTV i l'Ens Públic de RTV de Balears creïn un «canal» (així ho diu el Conveni, però segurament se tractaria d'un múltiplex: 4 canals) comú que podria solucionar el problema. Ho faran? Tres anys després, no ho han fet. En queden manco de tres per assolir-ho. Hi ha voluntat? L'OCB sospita que no. És cosa dels dos governs i, de moment, l'actitud que ha demostrat la Generalitat de Catalunya envers el cas valencià no permet ser gaire optimista. De tota manera, potser quan s'hagi de produir l'apagada analògica existirà ja l'ús massiu de televisió per internet que deixarà en poc o res el sistema digital, però cal recordar que és molta la gent que no usa internet i que, a més, fins que a les grans empreses de fabricació de receptors de televisió no els interessi (i ara estan abocades a vendre plasma amb TDT incorporat) seguirà sent una quimera. És paradoxal que l'avanç de les tecnologies no incrementi les ofertes televisives, tal com molta gent pensava, sinó que fins i tot pugui acabar per reduir-les. I encara més paradoxal és el fet que sigui un govern del PSOE, el de l'Espanya plural de Zapatero, el que hagi previst una panorama televisiu digital que tant pel País Valencià com per a Balears suposarà, si s'aplica tal i com s'ha anunciat, la reducció de pluralitat televisiva lingüística.
Miquel Payeras, periodista
