La psicologia i la pedagogia

Aplicades al món del futbol professional actual, la psicologia i la pedagogia podrien aportar dosis de racionalitat, empirisme i professionalitat a allò que s'està convertint en una part del clavegueram del mercat global. Els clubs de futbol acumulen, per la massa emocional que arrosseguen sobretot a Europa, avantatges substancials que no tenen altres esports sospitosament emparats també per interessos inconfessables. Allò que fan, pensen o manifesten directius, entrenadors i jugadors de futbol té un efecte directe sobre una part gens menyspreable de la ciutadania. Ho hem vist aquestes setmanes amb silencis i manifestacions bel·ligerants que s'han reflectit en les sales de premsa que habitualment fa servir el Mallorca. Jugadors que no parlen, perquè es parla massa d'ells. Periodistes mal vists per la societat anònima perquè no s'arriba a saber molt bé en nom de què i de qui parlen. Entrenadors que haurien de parlar amb aquell to que els havia caracteritzat en el passat, sobretot perquè tenen un currículum professional i acadèmic que els fa aparentment diferents a la resta dels entrenadors mortals. Formadors que callen i a penes no tenen veu, malgrat facin una feina de pes i els seus jugadors més carismàtics comencin a tenir un valor de mercat. No tinc elements d'anàlisi suficients per a poder fer judicis de valor sobre Gregorio Manzano, però des d'una perspectiva superficial, de lector simple, d'observador de la quotinianitat i d'afeccionat cada cop més allunyat de la primera línia, he de manifestar-me altament sorprès i preocupat. Per ventura Manzano no acaba d'entendre que a més d'entrenar el Mallorca, es troba a Mallorca i que, potser, se l'està manipulant, sobretot perquè dels seus actes es pot deduir que no és conscient que navega plàcidament i inconscientement enmig dels taurons dels poders. Cap dels protagonistes que han intervingut en aquesta història, fins i tot aquells periodistes covards que no han tingut el coratge de ser solidaris amb els seus companys i han callat, tots formen part del teixit d'interessos. Allò més lamentable és el servilisme aparent d'un professional liberal i entrenador que, fins ara, se li suposava capacitat d'anàlisi i capacitat per estar per sobre dels conflictes. Entre actituds prepotents d'aquestes característiques i la humilitat de Jaume Bauçà, preferesc la senzillesa, la bonhomia i la pedagogia del sineuer, malgrat no aspiri a tenir un lloc de privilegi entre els entrenadors amb glamour.