Manifestar-se

Un dels objectius principals de les entitats que convocaren la manifestació de dissabte, dia 17, era provocar un debat en la societat mallorquina, mig anestesiada i adorminada amb la música de fons d'un vori-vou persuasiu. Els convocants sabien, se veu que millor del que imaginàvem, que es doctoraven davant el Partit Popular, constituït des de fa algun temps, en tribunal d'especialistes. Els convocants coneixien bé l'univers del PP, un partit que sosté amb contundència la tesi que els governs comencen a caure al carrer i acaben fulminats a les urnes. Qualsevol manifestació esdevé, així, una acció de carrer destinada a socialitzar la ciutadania per enderrocar el govern de torn. Qualsevol pretext és suficient per convocar i totes les causes tenen el mateix pes en el moment d'aconseguir l'objectiu. Totes les escenificacions, per tant, pretenen intoxicar i provocar interferències, encaminades, la gran majoria, a fer malbé el capítal governamental i fer caure en picat la confiança de la ciutadania amb aquells que estan instal·lats o acomodats en el poder. Des d'aquesta perspectiva es parla de cadires, d'electoralisme i d'estratègies inconfessables, perquè quan un va amb un coix després de mig any ho són tots dos. Amb aquesta casta de discursos, allò que es pretén fonamentalment des dels poders reals o fàctics, és evitar que la ciutadania debati sobre les causes i l'argument de les denúncies. De dissabte, per tant, ningú no vol parlar dels continguts, quan el que importa a una gran majoria és el preu que s'ha posat al territori, i que la terra és l'element d'intercanvi que podem fer servir a canvi de capital. Tanmateix, el punt d'arribada de la majoria dels manifestants de dissabte no és el poder polític, sinó fer arribar als que governen que Mallorca està tan maltractada que aquí, quan deim prou, fins i tot aquest missatge es tradueix a Europa de forma intencionadament negativa. Tenim dret a imaginar un model territorial diferent i tenim l'obligació moral de defensar-lo, malgrat no tinguem majoria a les urnes. Aquesta és la grandesa de la democràcia que el sufragi universal està per sobre de les creences, sensibilitats i, potser fins i tot de les evidències.