Aquesta setmana el Bloc se mostrava disposat a pactar amb UM, després de les eleccions, si aquest partit canvia la seva política territorial. Per una banda, és una enverinada i intel·ligent oferta, perquè uneix implícitament els nacionalistes al PP, quant a ordenació del territori. Cosa que per òbvia no hauria d'estranyar ningú. De fet, el que estranya és que el Bloc no insisteixi més en la idea i no de forma implícita, sinó ben explícitament. Per altra banda, l'oferta és formalment d'allò més raonable. Perquè si els esquerrans pactassin amb UM sense que el partit de Maria Antònia Munar canviàs la seva política territorial, seria el Bloc el que hauria canviat. Que tot pot ser en aquest món. No seria la primera vegada. UM no ha canviat mai la seva política urbanística ni territorial i governà amb l'esquerra impedint la reforma de les Direccions d'Ordenació Territorial i l'aprovació del Pla Territorial de Mallorca, les dues normes que defineixen l'ús del territori i de l'activitat urbanística. I cap dels membres amb representació de l'actual Bloc, PSM i EU-Verds, no abandonaren cap dels governs dels quans feien part per aquest motiu. Al lector correspondrà jutjar quin dels dos partits, arribat el cas d'una possible nova coalició, té més probabilitat de canviar.
Les relacions entre Bloc i UM són, tothom ho sap, dolentes. UM no vol governar amb la coalició esquerrana. I si bé en el passat acceptà compartir govern amb una part (PSM), de cap manera no ho acceptà amb l'altra (EU-Verds) i ara que fan un tot no en vol ni sentir parlar de cap. Ara bé, tothom, o gairebé, dóna per fet que si no hi ha majoria absoluta del PP s'hauran d'entendre. La premissa, per cert, no cal donar-la per feta. Que l'enquesta del propi PP no li auguri res de bo no significa necessàriament que s'hagi de convertir en realitat. Els sondejos fets a un parell o tres mesos de les eleccions solen premiar més els partits petits que no els grans. La història n'està farcida d'exemples. Tants com posteriors desenganys. Això, per no rememorar les enquestes de fa quatre anys, que situaven el PP, fins i tot a una setmana de la cita amb les urnes, en 25 o 26 escons (en tenia 28) i després passà el que passà. Però suposem que en efecte no té majoria absoluta. Quina mena de pacte alternatiu a PP-UM se podria fer?
La intersecció entre Bloc i UM aixeca espurnes, o directament és un incendi, que fa molt difícil que s'asseguin tots dos en un mateix govern. L'animadversió mútua permet donar credibilitat a les veus que, des dels entorns d'UM, asseguren que Munar estaria encantada de poder pactar amb el PSOE governs de coalició a totes les institucions, sense el Bloc. Que els esquerrans se'n quedassin a fora, donant suport extern i no pintant una regadora, perquè en el moment que haguessin donat la investidura, poca o cap possibilitat de pressió tendrien perquè, evidentment, no farien una moció de censura amb el PP. És una opció que agrada a molta gent, inclòs als socialistes. Per altre costat, no se pot descartar que l'estratègia profunda del PSM (i, en aquest cas, cal parlar de PSM i no de Bloc) sigui recuperar d'alguna manera la vella creença de Mateu Morro (no debades el seu deixeble Antoni Alorda mana molt) segons la qual més val empènyer UM cap al PP que no pactar-hi de bell nou, perquè així se podria seguir somiant en un reeiximent del nacionalisme pessemero a mig termini: amb una UM entregada al PP aquí i coalitzada amb CiU de portes a fora, mentre que el PSM tendria de referència exterior ERC, una vegada que la secció local d'aquest partit ha estat neutralitzada hàbilment per Alorda.
Tot són elucubracions, per suposat, i posat a elucubrar, no convendria refusar que UM tengui cartes amagades i que pensàs, qui sap, no de fer una aliança sinó diverses, la qual cosa, a banda d'estar a l'alçada de l'habilitat de Munar, li permetria repartir joc i quedar-se amb les millors cartes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.