Per difamacions que no quedi

En el moment de posar-me a escriure aquesta reflexió encara no sé com haurà anat la manifestació contra els excessos urbanitzadors i destructors de Mallorca protagonitzats pel PP. Esper que la afluència hagi estat tan massiva com permetia esperar la creixent indignació que era perceptible dins l'opinió pública illenca des de fa mesos. Avui sens dubte els diaris aniran plens de l'habitual i ridícula guerra de xifres, però a l'enrevés: els que inflen els pocs més de 300.000 «peperos» reunits a Madrid de tot Espanya a base de viatge en autobús (els d'aquí, en avió, i no seria sobrat saber de quins doblers s'ha pagat) i manutenció gratis fins a convertir-los en dos milions i mig, ara rebaixaran la xifra de manifestants; i els organitzadors i els que voldríem que tot Mallorca fos un clam contra la destrucció de la nostra illa (això de «nostra» és un dir; de moment, és seva, dels especuladors sense escrúpols i del Govern que els dóna cobertura) direm que la manifestació ha estat un èxit històric. Que sigui o no sigui un èxit no s'hauria de mesurar tant pel nombre d'assistents com pel cas que en farà el destinatari de la protesta. I aquí les meves esperances són ben minses. No sols pel menyspreu total i absolut que fins ara han mostrat el PP i el Govern a tals expressions de la voluntat popular (recordem que no fa gaire ni tan sols no varen estar disposats a debatre en el Parlament una proposició de Llei d'iniciativa popular que duia l'aval de més de 30.000 firmes de ciutadans), sinó també per la seva estratègia en els dies anteriors a la manifestació, que es va basar en el contraatac insidiós en base a desqualificacions i difamacions. Ja sé que el portaveu del PP Miquel Ramis ha hagut de tornar a fer el paper deplorable, i insospitat per als qui pensàvem que era persona moderada i sensata, de defensar lo indefensable i ha dit que prendran bona nota del missatge de la manifestació perquè «la nostra obligació és escoltar la societat». Però no sols l'escolten com qui sent ploure, sinó que aquesta solemne declaració (solemne mentida, diran uns altres) venia precedida d'una de tantes equiparacions inacceptables que fa el PP i que demostren que o són uns uns cínics indecorosos o són efectivament incapaços, com ja hem sospitat tantes vegades, de distingir entre lo públic i lo privat. El senyor Ramis ironitzava dient que la manifestació hauria d'haver anat encapçalada per una sèrie de persones que ells mateixos han acusat de cometre alguna irregularitat, sense tenir en compte dues coses: en primer lloc, que, excepte en el cas de la senyora Nájera, que ha estat objecte d'una vil campanya d'acusacions de la màfia calvianera que els jutges han rebutjat per falses, tots els altres, a tot estirar, i si les acusacions fossin certes, cosa que no està avalada per cap jutge, haurien comès alguna infracció administrativa per obres fetes a ca seva que no tendrien totes les benediccions institucionals. Això seria certament lamentable i condemnable, no només per allò de la dona del Cèsar. Però de cap manera no es pot comparar, en segon lloc, a la corrupció institucionalitzada que està demostrat que practica el PP a molts de municipis mallorquins a base de tolerar a l'engròs actuacions urbanístiques irregulars o clarament il·legals, sense més motivació que l'il·lícit i abusiu enriquiment personal dels implicats, siguen batles, consellers, directors generals o altres espècimens semblants. Això deixa les coses clares: el PP no sols és el màxim depredador del territori a les nostres illes, sinó que es defensa en base a la infàmia i la difamació fins arribar al punt que practicaven els nazis i els seus alumnes falangistes del 36, la «Sippenhaft», segons la qual tota la família és responsable de les accions d'un dels seus membres. Vertaderament, vaja una genteta!