La tensió dels votants

TW
0

Per molt que mir els números no em surten els mateixos que a la majoria de governants. No pot ser que hi hagi tants beneits com es creuen els beneits que organitzen actes gastronòmics -amb els doblers de tots- per assegurar-se el vot dels alimentats. A no ser que tots els votants del partit en el poder siguin boianos, la qual cosa seria certament insultant, a les urnes hi deu anar gent convençuda del que vota. Sigui per tradició familiar, perquè combrega amb la ideologia o perquè vol gratificar o castigar el que ha comandat, necessàriament hi ha d'haver una majoria de votants que no depèn d'un plat d'arròs brut per decidir-se. És matemàticament impossible que els 800 membres d'associacions i clubs de gent gran que varen anar al dinar organitzat per la Conselleria de Salut per repartir els tensiòmetres, que entre tots hem pagat, votin el que els dicta la panxa contenta. No és menys cert que gent com la presidenta de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Palma, la senyora Rattier, és contractada amb els doblers públics per a fer agitació a favor dePP amb un càrrec d'assessora de qualsevol institució on el sou no pugui ser debatut ni controlat democràticament. Però aquesta és la grandesa del sistema: es poden dedicar sous públics per aconseguir vots que, tanmateix, són secrets.

l l l
Sembla que ningú no s'escabella de sentir aquesta senyora prometre el vot de tots els assistents a aquells que tan generosament la contracten. Fins i tot ho aplaudeixen perquè fa temps que perderen la vergonya i, sobretot, el respecte al votant. En temps de la II República una part dels partits progressistes, amb la diputada Victòria Kent al capdavant, es mostraren temorosos d'atorgar el vot a les dones amb l'argument que eren captives del discurs reaccionari dels capellans. El temor era fundat, però la llibertat s'imposà i aquelles que en primera instància s'empararen en les sotanes per a decidir el sentit del seu vot acabaren per donar el triomf aFront Popular.

l l l
Els nostres majors, com els menors i els que no som ni una cosa ni ens volem reconèixer encara en l'altra, utilitzen les seves capacitats per a discernir a qui donen el vot. Això sí, en el tema de les capacitats sempre n'hi ha que sense manies procuren acostar-se als que en tenen menys per teledirigir-los. No crec que siguin tants i la resta decideix en la solitud de la seva consciència. Amb tota seguretat, dissabte hi haurà més d'un comensal, que segons la senyora Rattier té el vot captiu al PP, dient Prou! a la destrucció de Mallorca que promou el govern Matas. Com, també, més d'un sentí un calfred en veure la mobilització de la dreta (extrema) contra el govern Zapatero perquè li recordà massa allò que pensava no tornar a veure. Fa temps que molts no necessiten el tensiòmetre per saber el rerefons de tanta tensió.