Tendríeu el llibre aquest dels moros que segresten un avió a Bcn. I quan són damunt l'illa l'estavellen, fent girar damunt la Seu, destruint-la amb centenars de vides humanes? És un llibre que tracta la problemàtica del terrorisme fent ficció a Mallorca, o de com, després comencen les diferents hipòtesis de que no hi ha moros a la costa i que són quatre fanàtics que no saben com eliminar la feina de Barceló a la Capella de Sant Pere i decideixen fer caure un tronc de ferro caigut del cel en forma de fava erecta, sobre el marès arrasant-ho tot i fent servir en l'argument que A) hi ha una primera via d'investigació amb els moros i B) hi ha una segona línia de conxorxa ultradretana contra el poder establert i en defensa del patrimoni, arrassant el patrimoni.
Pel principi d'en Jordi Colló, aquell de salvar els arbres arrasant el bosc, fent desaparèixer els arbres abans que sigui massa tard, i algú els cremi.
Fer desaparèixer la seu abans que sigui submergida de bon de veres pel canvi climàtic. Peixets, peixos i peixots. Passatges, passetjats i últim passeig amb estació final sobre la Seu. Jo en aquell moment li deia que és un llibre nou, d'un autor d'ara, l'argument és molt, però molt original. Surt na Cirer fent de Giuliani. Al final del llibre acaben de desenrunar del tot la catedral, per poder estudiar bé i amb molta calma, les restes de la Mesquita. És un llibre molt, però molt curiós, posa els pèls de punta.
La Seu convertida en zona zero, amb la diferència que allí dintre ningú no feia feina, bé sí, aquests darrers anys, en Barceló. El segon avió segueix la mateixa trajectòria però vol pegar a damunt del Parlament, es Círculo. El fastigós pilot suïcida dubta uns segons abans, com si triàs. A sa Pobla li han dit que círculo vol dir redondo i la forma rectangular de l'edifici l'ha fet dubtar. Acaba pegant damunt Can Verga, i el foc arriba al Born, la ciutat és plena de fum i la gent corre sense saber on anar. Alguns mallorquins s'agenollen i resen davant l'estàtua del rei en Jacme, a la plaÇa d'Espanya, però tanmateix un tercer avió trenca la claror i avanÇa per pegar damunt Sta. Eulàlia i aquí, AQUÍ ha estat quan he notat que aquest argument no era cert, no podria ser, m'he despert d'un bot, angoixat i no podia dormir pus, però així, he recordat que havia de venir a cercar la comanda, i que per recollir la comanda i entrar aquí, tot havia de ser un malson. Des de dintre, n'he sortit, m'he despert, m'he tranquil·litzat, però ja no he dormit pus! La meva reserva era...? -Aquí el té! «coma bien, duerma mejor» -Exacte, aquest és, què li dec?! I és que ens havíem posat de sobrassada fins al cul, tant que acabava que en Mates amenaÇava de bombardejar Algèria i de pas tots els d'Algaida...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.