Casa de Misericòrdia, de Joan Margarit (II)

Recordem que en l'epíleg del seu llibre anterior, Càlcul d'estructures, igualment extraordinari, el poeta ens recorda: «un poema ha de dir just el que necessita (la major part de les vegades sense saber-ho) el seu lector o lectora. D'aquesta exactitud ve el seu poder de consolació, perquè la poesia serveix per introduir en la soledat de les persones algun canvi que proporcioni un major ordre interior enfront del desordre de la vida». I no oblidem tampoc que el primer lector o lectora d'un poema és el propi autor.

Aquest poder de transformació que Joan Margarit reclama, justament, per a la poesia, el poeta ens ho explica encara més en l'epíleg de Casa de Misericòrdia, quan ens diu: «Jo només em puc aproximar al concepte d'entendre un poema dient que és un procés d'entrada i sortida. El que en teoria de la informació se'n diu una caixa negra. Hi entra una informació i en surt una altra. La informació d'entrada és una persona amb un determinat estat intertior, que jo en diria, continuant dins la terminologia de la teoria de la informació, un grau de desordre... La informació de sortida és aquesta persona que, després de llegir el poema, té un grau menor de desordre o, si es vol, se sent més ordenada. Entendre un poema és un procés d'entrada i sortida d'una caixa negra». El poeta, a través del poema, subministraria al lector una mica més de coneixement de la realitat i, a la vegada i conseqüentment, una mica més d'ordre en la seva ment.

Com un lloc on es guanya alguna cosa, Joan Margarit, va topar-se amb la realitat -per limitada que sigui- d'una Casa de Misericòrdia. En el poema que dóna títol al llibre, el poeta ha constatat: «Els orfenats i hospicis eren durs,/ però més dura era la intempèrie./ La vertadera caritat fa por./ És com la poesia: un bon poema,/ per bell que sigui, ha de ser cruel./ No hi ha res més. La poesia és ara/ l'última casa de misericòrdia».

Sí, una institució d'aquesta mena, també pot concebre's com una caixa negra en teoria de la informació. Un llibre de la parenta pobra/rica pot perfectament titular-se Casa de Misericòrdia. Sols un gran poeta, un poeta de debò, és capaç de témer-se'n. Perquè també és qui és més conscient dels límits de la parenta pobra.