Miquel Barceló a la Seu de Mallorca. La seva obra a la Capella del Santíssim

PREHISTÒRIA
Tot començà amb un «rumor», no sé si creat, però sí creador del resultat final. Som al 1999, a la U.I.B. Un amic d'en Miquel Barceló posa en circulació aquest «rumor»: 'la Universitat de Barcelona vol nomenar l'artista felanitxer doctor «honoris causa»'. Cametes me valguen, un parell de professors de la nostra Universitat corren per passar davant a Barcelona en la distinció del pintor. Es presenten davant en Miquel Barceló per fer-li l'oferta mallorquina. Ell hi posa dues condicions: (1) abans vol dur a terme una gran obra a Mallorca, la seva terra i (2) ha de ser una investidura original, en lloc de discurs d'investidura; la seva obra serà el parlament. Res més no s'ha dit de la «iniciativa» catalana d'oferir-li el doctorat «honoris causa».

Fan les aproximacions de la U.I.B. al bisbe i a la Seu les professores Mercè Gambús, Catalina Cantarelles i en Gabriel Mesquida mitjançant el canonge Pere Joan Llabrés (+). Perquè explícitament o implícita el lloc de Mallorca desitjat per en Miquel Barceló és la Seu (segon lloc de l'Illa per nombre de visitants, després de les Coves del Drac). En Llabrés comença a cercar entre els capitulars els qui poden donar suport a la intervenció.

Es comença parlant d'una magna exposició de l'obra del pintor dins la Seu. Es desisteix de l'exposició i es cerca una obra nova que va passant, en diferents converses, d'unes gàrgoles a una capella lateral per al sagrament de la penitència, fins a arribar al lloc definitiu: a la nau absidal de la capella coneguda com la de sant Pere o del Santíssim. El pintor encara aspirava a més: la capella Reial, cor o presbiteri. Però ningú de la Seu no acceptava que en Barceló actuàs sobre en Gaudí.

UN «SÍ» AMB LA BOCA PETITA
Dia 16 de desembre del 2000, en la reunió capitular que jo presidia (Joan Bestard, el degà president d'aleshores, treballava a Roma en la tesi doctoral), es va acceptar la intervenció de Miquel Barceló, però, ho dic ben clar, amb la boca petita, perquè per un pèl no surt.

Sabíem que el bisbe Teodor aprovava la intervenció de l'artista felanitxer. Però això no vol dir que fos determinant a favor de l'actuació. No sempre el criteri del bisbe o del degà surt en la seva. A vegades pot resultar el contrari. Don Teodor s'entusiasmà més tard, davant la maqueta que veié al Palau i quan contemplà les il·lustracions d'en Barceló a la «Divina Comèdia». Davant la maqueta -estant a la sala de davant la capella privada del Palau- digué don Teodor: jo vull ser enterrat aquí. Ho va dir, certament, sense preveure que tenia la mort tan a prop.

Dins el clergat de la Seu l'entusiasme no era el mateix de don Teodor. És una sort de la «democràcia» poder dir i decidir el que creim millor. El Capítol catedral és un col·legi essencialment democràtic. Es posaren tres condicions per poder dur a terme l'obra:

1. Que les obres obtinguessin en tot moment l'aprovació civil i eclesiàstica corresponent (Consell Insular, Delegació diocesana del Patrimoni...);

2. Que no costàs res («ni un duro» decidírem llavors) a l'Església ni a la Seu.

3. Que abans de cada etapa de l'obra, l'artista presentàs a l'aprovació del Capítol catedral el seu projecte per a la necessària aprovació.

DAVANT LA CAPELLA DEL SANTÍSSIM
Alguns de vosaltres ja l'heu vista. Dia 2 de febrer podreu esser a la inauguració i benedicció. Els dies 2, 3 i 4 de febrer, els horabaixes, seran de «portes obertes» a tothom. I qualsevol dia i hora de «visita cultural o turística» tots els residents a les Balears tenen «entrada gratuïta».

Ja som a la capella del Santíssim. Cercant la claredat, dividiré aquesta obra que comentam en quatre fases.

FASE 0: EL QUE S'HA LLEVAT O CANVIAT
Abans hi havia el retaule neoclàssic de sant Pere amb les estàtues originals de sant Joan Baptista i sant Bru, de l'Adrià. Ara el quadre i les imatges són a la capelleta que hi ha entre el portal major i la capella de la Immaculada.

Els mausoleus dels Bisbes Salvà i Cotoner s'han reubicat a altres capelles laterals (del Davallament i del Sagrat Cor respectivament).

Es va tomar el darrer pis la caseta adossada a la Seu per la cara que mira a la mar.

La reixa, donació del canonge Barbarini, s'ha retirat de moment. Es veurà quin sistema de protecció és el més adient. Hi ha una cosa que lament de ver: que l'obra de Barceló hagi tapat una pintura gòtica que hi ha damunt la paret de la capella, a mà dreta.

FASE 1: LA CERÀMICA
En Pere J. Llabrés (+) fou l'assessor religiós de l'artista. Li digué el que volia la Seu quan es disposava a vestir i decorar aquesta capella. Mostrar Jesús com a Pa de Vida per al Món en el doble sentit de (1) Pa per a l'esperit en l'Eucaristia i (2) Pa que és símbol d'aliment i ajuda per a tot indigent. Com a font d'inspiració i expressió, li oferí dues narracions de l'evangeli de sant Joan: la multiplicació de pans i peixos i les noces de Canà, aigua convertida en vi.

Es tracta de la tercera capella absidal. Començant per l'esquerra, la primera que veim és la del «Corpus Christi» (retaule de Jaume Blanquer, sXVII) que mostra la institució de l'Eucaristia; la segona, és la capella reial-presbiteri (sXIV, restaurada i convertida en cor per A. Gaudí, entre 1904-1914), plena del geni gaudinià, on es celebra l'Eucaristia; i la tercera és la capella del Santíssim, on es reserva i rep adoració. Aquí ha intervingut en Barceló.

La pell ceràmica de 300 m es treballa a Vietri sul Mare (Nàpols) i s'acaba de col·locar a la Seu el dia 7 de juliol de 2003.

A la paret esquerra veis la mar mediterrània plena de peixos. Hi destriam quatre hams, amb esca i sense. Al costat dret, els fruits de la terra: pans, raïms, figues, llimones, magranes, albergínies, una poma amb un ganivet, una col... En el centre, la silueta del Crist ressuscitat amb les cinc llagues està sobre el sagrari (una porta daurada amb les marques d'unes mans) que té per peu un altar de calaveres. Als extrems de la paret central podeu veure dues coves, marina i terrestre, on hi havia dos nínxols. I entre i entre, un peix espasa i una palmera.

El Crist, on s'ha reflectit l'artista, i l'altar de calaveres són allò més criticat.

FASE 2: OBJECTES o «MOBILIARI» LITRÚGIC
Me referesc a l'altar, ambó, seu presidencial, bancs. Tot és de pedra de Binissalem. Dissenyat per Miquel Barceló amb l'ajuda de l'arquitecte de la Seu, Sebastià Gamundí Boscana.

Trob que no és gaire precís parlar de «mobiliari» (= mobles que es poden transportar) quan l'altar és una sola peça de cinc tones.

Aquí ha deixat de fer el canelobre (millor dit, no li agradà el primer que havia fet i no n'ha fet cap de nou) i el Crist sobre la creu.

La tomba del bisbe Teodor, de feliç recordança, queda entre el sagrari i l'altar.

FASE 3: ELS VITRALLS
El mateix artista ha volgut fer els cinc vitralls que mai no s'havien obert encara. Pintor, ceramista, escultor, vitraller...

N'ha a presentat dos projectes distints al Capítol, que foren aprovats, però el que ha fet és completament distint i no s'ha presentat a la nostra aprovació. Ell es sent un creador que contínuament canvia, no és fàcil preveure quan decidirà el definitiu. La idea sobre els vitralls que explicà dins la mateixa capella als membres del Patronat «Art a la Seu» m'encantà, no així la seva execució. Per al meu gust, hi falta més llum natural i alegria. El color dominant és fosc i trist. No són els colors que coneixem a Mallorca de la Mar Mediterrània.

Vol ser la perspectiva d'una persona submergida dins la mar, a 6-8 metres de profunditat.

És una obra que ha estat controvertida per molts de motius i seguirà essent-ho per un temps. La crítica purifica i fa créixer. El temps i la reflexió serena donaran la raó al qui la té. Aquests dies hi ha diversos protagonistes que mobilitzen molta gent, els Reis fins i tot. ¿Qui és el protagonista principal: el Santíssim (o sigui, Jesús Eucaristia), en Miquel Barceló o la Seu? Dependrà de cadascú.

Joan Darder Brotat, degà de la Seu.