Aquests dies

Ara molts hauran de tornar a llaurar, perquè els sementers que no se sembraren a temps, i amb les darreres pluges, estan empestats d'herba. La caloreta d'aquests dies ha afavorit l'encatifat verd de fora vila -també d'aquests trossos de terra ofegats entre polígons, suburbis, usos il·legals del sòl urbà, morques i ferralla. L'herba sol guanyar sempre. Ara, els que sembraren quan n'era hora tenen unes terres que són de veure. La sang de la terra nodreix les primeres farratges, fràgils i constants, que llueixen un verd fet a posta per la llum d'aquests dies assolellats. Si podeu aplegar una mica de silenci rural, feis-vos-en l'obsequi, perquè aquest verd tendre i la llum clement, banyats pel silenci, formen un paisatge epifànic, que ens descriu la terra com a morada, benigna i acollidora, maternal. Aprofitau-vos-en ara, perquè no sabem demà quins renous vendran a esclatar aquí, quins fums, quina barbàrie. No sabem si s'hi posarà l'ull dels més cobdiciosos. Per ventura algú creurà que aquest silenci, la llum i el verd incipient, formen una imatge del paradís susceptible de ser reduïda a un eslògan per vendre un somni de vida en contacte amb la naturalesa. Aquestes tanques verdes, llindants amb garrigues que emeten aromes de fongs i d'humus, preparen lentament l'arribada de la primavera, que anunciaran abans amb la floració dels ametllers. Són els nostres darrers tresors, els llocs sagrats de la tribu, indefensa davant l'ultratge organitzat. Una Mallorca rural, perduda i sense futur, econòmicament residual, però també una terra que ha organitzat durant segles la vida tal i com encara l'entenem. Una terra que ens diu que no és per caprici dels déus, per decisió de la fatalitat, que l'hem deixada de mirar com a mare: ens podrà retreure que la recloguéssim en els llimbs de les coses que, esdevengudes estris sense cap utilitat pràctica, han acabat perdent la seva capacitat simbòlica. Percebem, les persones que hem mirat espriuanament aquesta terra, una amenaça insomne, el perill que es trenqui fins el darrer equilibri, com aquest que ara mateix s'ha bastit amb el silenci, l'olor de la garriga humida, el verd trèmul de les primeres farratges i la llum clara i tènue d'aquests dies.