Aina Salom

La indecència del PP

Aina Salom09/12/06 0:00

El nou cas Matas palesa, una vegada més, la capacitat que té la dreta de superar-se a si mateixa en temes opacs que revelen símptomes evidents de corrupció. Tot el que coneixem, a hores d'ara, sobre els afers d'Andratx conviden a pensar en la ferma connivència del president en el coneixement precís dels fets, tot i que ell s'entesti a negar-ho tot. Resulta molt difícil de creure que el màxim dirigent d'un partit fortament jerarquitzat com el PP, vanagloriat del seu lideratge, amb un secretari general del partit que no permet que es mogui una fulla sense el seu consentiment, no sabés res de res de tot el que s'estava cuinant a Andratx. Màxim quan existien signes externs que induïen a pensar en tèrbols comportaments del batle. Enfront d'això, Matas i el PP han posat el ventilador: tots som iguals, diuen, la responsabilitat és de tots i la ignorància es posa damunt la taula com a atenuant. La qualificació maniquea de Matas al Parlament el delata: «Jo no sóc el dolent», afirmà amb una frase naïf que frega l'infantilisme més simplista. La qual cosa vol dir que n'hi ha, de dolents, i que aquests «dolents» fins fa pocs dies eren «bons», perquè eren dels seus i no els havien enxampat. Ara, ja no ho són, tot i que caldria que el president anàs en compte, més que res per les informacions que pot tenir l'exbatle d'Andratx no només de les seves actuacions delictives.

Els parlamentaris del PP anaven, l'altre dia, com ànimes en pena, tot i els esforços que feren, de manera ben intensa, per dissimular el problema que s'ha generat des de les seves mateixes files. El PP tindrà l'interès i la intenció de focalitzar-ho tot sobre Andratx, per evitar efectes dominó: el poble seria, així, un cas aïllat, en el qual un batle outsider és agafat in fraganti, sense connivències del PP. Escampar la boira i continuar, seria el missatge central que dissenyaren els estrategues de comunicació de Matas. Però el comportament del president i del secretari general del PP -els que més comanden a la formació, en aquests moments- està quallat de torpeses i de signes inequívocs de desconcert: les contradiccions afloren tot el temps, i com més explicacions es volen donar més missatges esbiaixats s'acaben confegint. El deliri arribà al súmmum quan Matas invocà preteses cridades telefòniques anònimes al Consolat de Mar, un fet més que sospitós -per irreal- que ha promogut una entrevista amb el fiscal general de l'Estat, que dirà al president, no ho dubtin, que no existeixen més possibles escorcolls a altres ajuntaments comandats pel PP. Quina por té, el president, que es fessin? Si tan tranquil està amb ell mateix i amb els seus, per què s'inquieta d'aquesta manera? Creu de debò en aquesta beneitura de la teoria conspirativa? Fins quan mirarà pels costats, com si tot això no anés amb ell?

En els darrers anys, el nom de Jaume Matas ha aparegut reiteradament en casos que no són precisament alliçonadors per a la vida política. Tingué sort que el promocionassin a un Ministeri on estava tot fermat i ben fermat, però que serví per a consolidar una posició política en un moment de depressió i d'una certa angoixa mediàtica i judicial. De la mà d'aquest president, Balears ha aparegut amb massa freqüència com una comunitat on campa la corrupció, l'espionatge electrònic o la manipulació electoral. Tot això sí que representen factors que lesionen greument la imatge de les nostres illes a l'exterior, i no d'altres temes que els conservadors, certs grups empresarials i palestres mediàtiques ultradretanes destacaren a la passada legislatura.

Aina Salom i Soler, diputada del PSIB-PSOE