Estimadíssim Xisco

No pot ser cert que ens hagis deixat. Fa pocs dies que ens veiérem i, ara que ho record, les teves paraules sonaren a comiat. No pot ser, Xisco, quina putada. No em pots fer això a mi, amb qui compartires el calvari conjunt d'una malaltia maleïda, que pensàvem saber torejar plegats, quimio rere quimio, amb esmicolades explicacions tècniques. No és veritat que ja no hi siguis: els ànims compartits, la solidaritat, l'estima mútua, no es pot esvair d'aquesta manera. Amb el silenci i la discreció que definiren el teu comportament: hores de dignitat conjunta. No és temps d'elogis barats, que et poden fer els fariseus de sempre, tot recordant velles batalletes viscudes. Jo sé, com tu mateix, perquè ho he explicat als que més estim, la complicitat que representa conviure amb la mort. Em rebel contra aquests darrers temps de penúries, fins i tot d'incomprensions, que hem viscut en silenci, els dos, parlant molt. Sempre animosament. T'estim, Xisco. La desgràcia ens uní, i vàrem relativitzar les misèries de la política, de les relacions humanes, de la vida en general, tenint ben present els principis, però sabent que els finals són incerts. Començàrem, colze a colze, aquesta lluita que ningú que no estigui al nostre costat és capaç, per molt que s'ho imagini, d'entendre. Els dubtes, les incerteses, l'enteniment que vius una vida perllongada qui sap fins quan, ens feia filosofar sobre allò diví i allò que afecta més el gènere humà. No parlaré del teu verb fàcil, de la teva entrega desinteressada, del teu amor -que també compartim- per l'òpera, de la teva solidaritat i de la teva enteresa com a malalt, que sempre he valorat i que sempre he comentat -a en Manera, a en Xisco Antich (quan deixarà de fumar, aquest home!), a la meva mare-. T'estim, Xisco. I aquesta estima sincera impregna la teva família, que ja t'enyora com tots nosaltres, amb força, amb entrega, amb serenor. Però també amb ràbia, per una sortida injusta i sobtada. Ens deixes sense partir: no et deixarem partir. Són massa putades en poc temps, Xisco estimat, amic estimadíssim, company solidari: no ens mereixem aquest càstig. No em queda ningú per parlar al Parlament, de tu a tu, de tot això.