Àlex Volney

Sincerament, demà no serà divendres...

Àlex Volney14/09/06 0:00

Obres un ull, fa estona que és de dia. Obres l'altre, fa dos quarts que t'hauries d'haver aixecat. Fas un glop d'aigua mentre observes com els núvols avancen. Puges el volum de la ràdiodespertador i el Bassas ja és a punt de cantar les vuit, tot gallet, però amb aquest esperit vertebrador que ens fa sentir, en alguns moments, que pertanyem a un País normal. Te'n portes l'aparell, des d'on el locutor t'informa de manera immillorable, de tot el que ha succeït les últimes hores i del que serà l'agenda davui. Entres a la dutxa i comences a deixondir-te i mentre t'ensabones, escoltes a uns i altres, i ho tens molt difícil, a l'hora de tenir clar qui et fa més el pes, políticament parlant. Abans que puguis aclarir de què parlen, les urgències i quefers diversos personals t'envaeixen lagenda mental. Mentre t'eixugues els cabells penses l'ordre que més et convé per anar fent una cosa rere l'altre, per allò de no entrar a sac en la rutina, com si aquests preciosos trenta dies no haguessin existit. Tot i que ha refrescat, et resisteixes a canviar la roba d'estiu de forma tan puntual i fas de la teva vestimenta una continuació de la comoditat d'aquestes últimes setmanes. Voldries que res no es mogués, que no hi haguessin canvis de cap casta, però saps que la roda del món segueix voltant.

I vas al banc, entres al forn i finalment et fas un cafè abans de partir. Al bar la premsa del dia no porta grans canvis. Tot i que alguns columnistes ja s'han incorporat al seu lloc habitual. Fulleges els diaris locals i parteixes escopetejat cap a Ciutat. Quan has aparcat, tornes a trobar, al teu entorn, cada cosa al seu lloc. El soroll de les obres només ha canviat l'epicentre, però no ha cesat a la zona. Saludes els coneguts que, també, han tornat i entres amb les mateixes ganes de cada any. Saps que és aquí on tot comença i més disfrutes, l'arribada de novetats. Saludes el company i intercanvies anècdotes i fets que han succeït quan no hi eres. I la roda gira i gira quan hi som i quan no, i quan no miram, lògicament encara volta.

No passen ni cinc minuts i la novetat que no esperaves, i que mai no hauries volgut sentir, se't comunica i et deixa assegut. Perplex. Un bon amic, client de la casa, i un dels millors tertulians coneguts, ens ha deixat i ja no tornarà més a la llibreria. Un dels homes amb més seny dels que es poden haver conegut. Ja ho sabem, en aquesta terra nostra, manquen homes i sobren mamarratxos. Ho volies tot al seu lloc i no ha estat així. Només amb una dotzena de persones com el Sr. Salvador Bal·le Oliver, aquest país seria tot un altre. La pèrdua és molt gran, i només ens resta la sort d'haver rebut amb els seus consells, la seva amistat.