La reacció socialista

TW
0

El PSIB-PSOE donà dimarts passat una clara mostra de la seva capacitat de posar contra les cordes el Govern Matas amb atacs molt precisos sobre els escàndols de corrupció que taquen la gestió del PP a diferents ajuntaments de Mallorca. La portaveu Francina Armengol va aconseguir treure de botador els conservadors i fins i tot el president Matas es va absentar en plena tempesta. La Cambra es convertí per unes hores en caixa de ressonància social dels fets que tant s'han comentat a Mallorca durant els darrers mesos. De cop, va aparèixer un altre PSIB: el del coratge i la decisió, disposat a plantar cara i a dir les coses pel seu nom. De cop s'esvaïren els dubtes estiuencs, el que mirava cap a una altra banda quan el Govern de Madrid protegia la privatització de la costa illenca.

Cada vegada és més evident: hi ha dos PSIB. El que no té un altre remei que subjectar-se a les directrius monclovites en qüestions molt concretes però altament humiliants, i el que surt de l'entranya del poble i del sentiment progressista i és capaç de mostrar les dents i dur l'esperança a una societat cada pic més desesperançada en la possibilitiat del canvi. Si no hi ha nervi en el Parlament, com n'hi va haver dimarts, no n'hi haurà al carrer, ni als pobles ni a les barriades a mesura que s'acosta la cita electoral.

Aquest és el gran dilema socialista: ser ells mateixos, pensar i actuar amb el seu cap i caminar amb les seves cames, o supeditar-se a les estratègies d'Estat dels Rubalcaba i companyia.

Els socialistes balears han de ser capaços de convèncer la seva direcció estatal que tenen suficient força per ser aquí alternativa i per aportar molt al conjunt del socialisme espanyol. O agafen la iniciativa en tots els sentits, o bona nit.