Un dia a l'any, el 8 de setembre, a les possessions de Mallorca, feia festa l'estament més baix de l'estructura social: els missatges. Altrament dit: un cop a l'any els amos de les possessions havien de carregar amb la tasca habitual dels missatges que aquest dia renovaven o rompien els seus contractes laborals per a l'any agrícola que començava. La mare de Déu dels missatges era una fita en el calendari, com ho era Sant Miquel, quan es feia la barrina de lloguer de les pastures. O Tots Sants, que es pagaven els lloguers de terra.
Antoni Gelabert i Bartomeu Pastor s'inventaren a Maria, els anys setanta, un club cultural que anomenaren 'Sa Rota Nova' i retornaren a la lletra el concepte de 'la mare de Déu dels missatges'. Un curiós opuscle titulat Quadern d'usos, costums i oficis pagesos editat per l'Asssociació de la Premsa Forana l'any 2001, escrit per Biel Frontera i il·lustrat amb amoroses fotografies de Climent Picornell, explica la vida dels missatges, aquest immens col·lectiu obrer de les grans possessions feudals que perduraren fins al segle XX. Mecanització de les tasques agrícoles i parcel·lació de les grans possessions, sobretot ermassos i tenasses, entre d'altres circumstàncies, afavoriren la desaparició -transformació seria més exacte, perquè la pobresa no ha desaparegut: ha esdevingut en alguns casos misèria- d'aquesta 'plebe' mallorquina, que agradi o no als senyors i als seus cronistes van assentar les bases de la Mallorca turística.
l l l
Ja fa anys que la festa de la Mare de Déu dels missatges no es celebra arreu de l'illa. S'ha dit que és la festa de les Mare-de-déus trobades seguint la tradició més ortodoxa i eclesiàstica. És la patrona de Ciutat i d'aquells pobles on l'establiment de les grans possessions es retardà més. Fan festa el 8 de setembre Fornalutx, Lloseta, Costitx i Maria entre d'altres municipis, a més de Ciutat. El canonge Rotger i el pare Gaspar Munar de Pina -a un opuscle de la revista Lluc dels anys quaranta- reinventaren la història de Maria i posaren especial esment en la llegenda de la bandera que anunciava la festa. Contaven aquests saberuts que els infants d'aquesta laboriosa, però paupèrrima i fervorosa gent de Maria, rebien amb alegria l'anunci de les festes amb la posada de la bandera d'alt de l'església dia 1 de setembre, perquè significava que per les festes menjarien fideus, com a dieta extraordinària després d'un llarg estiu de messes i mancances. Ha quedat al programa de festes del poble, això de la bandera que fa fideus, de banda de l'altra bandera que el CIM reparteix per penjar al balcó. Als pobles hi ha pocs balcons. I les cases amb balcó tenen propietaris assenyalats. Ja veurem com anirà el trull de les banderes. I si fan fideus d'ara, dels més actuals i internacionals. Perquè la Maria d'ara és una altra cosa. I els missatges, també. I d'en Fideu (Jaume Ginard) d'antuvi -aquell batle republicà del 36 amb la força i l'envit d'un cavall-, potser, ben pocs en tenen memòria. Fent memòria i amb consciència, per les cases poderoses i que tornen comandar, no convé que les banderes facin fideus. Val més que facin 170 anys de riure.
I bé? Els dimonis de Santa Margalida trencaren ahir una munió de gerres. Els tests s'assemblen a les olles. Un poble és més que la suma dels desastres històrics dels seus governants.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.