Silenci, per favor

18/08/06 0:00

El silenci està en procés de desaparició. Comença a ser impossible fugir de les ràdios a tota marxa, els televisors contínuament engegats, els crits del carrer, els clàxons dels cotxes, els acordionistes casuals, els flautistes, els guitarristes, els cantants de carrer... Per a molta de gent silenci és igual a avorriment; el silenci és angoixa i la manera de fugir de l'angoixa és a través de la diversió i el renou. El silenci espanta i l'avorriment també. No ho entenc. Estic d'acord amb Frédéric Beigbeder quan diu que no hi ha res tan constructiu com una bona dosi quotidiana de temps morts, d'instants feixucs, de badar i no fer res, tot sol o amb altres.

Per fugir de l'avorriment cercam l'ajut de la tele, cine, internet, telèfon, videojocs...; sembla que només vivim «per delegació», com si fos un deshonor contentar-se només amb respirar. Viure no pot ser estar davant la tele, o d'una proposta interactiva o jugar amb la Playstation. Quan feim tot això partim lluny d'on som, no estam allà on vivim sinó a una altra banda. Potser no estam morts, però tampoc gaire vius. És trist, però el renou ens fa sentir acompanyats i actius.

A Palma el renou augmenta. Palma és una ciutat renouera. La contaminació acústica ha esdevingut una de les contaminacions urbanes que originen més tensió, malestar i problemes de salut (alteracions del son, efectes auditius i cardiovasculars, stress,...). Per tant, renou significa degradació de la qualitat de vida. La sostenibilitat acústica passa per introduir canvis de patrons de conducta individual i social, però des de l'Ajuntament s'haurien d'adoptar mesures de prevenció, d'intervenció -si és necessari de sanció- i de correcció. Pens que només així evitarem el renou i les seves conseqüències. Fins demà i bon dia tengui.