Mor el canonge de la Seu Pere Llabrés

L'òbit li sobrevingué de manera sobtada als 67 anys, mentre nedava a una platja de Calvià

TW
0

Mossèn Pere Llabrés, canonge de la Seu i delegat diocesà de Patrimoni, va morir divendres passat dia 7 de juliol, als 67 anys. L'òbit es produí de manera sobtada, a una platja de Calvià, on havia anat a nedar. En el moment de la mort el canonge estava sol i no duia documentació, per això l'òbit no es va conèixer fins ahir. Les persones més pròximes a Llabrés, preocupades per la manca de notícies seves, n'emprengueren dissabte una recerca que acabà amb tràgic final un cop identificat el cadàver al tanatori. La notícia fou rebuda amb consternació en els cercles més pròxims al canonge. El Bisbat lamentà la pèrdua i tant l'OCB com el Grup Blanquerna en destacaren la seva defensa de la llengua i la cultura de Mallorca.

Segons informà un portaveu del Bisbat, encara no se sap la data en què se celebraran els funerals, a l'espera que el bisbe Jesús Murgui torni de València, on s'havia desplaçat amb motiu de la visita del papa.

Pere Joan Llabrés Martorell (Inca, 1937) era liturgista i teòleg. Ordenat prevere el març de 1962, es llicencià en Teologia a la Universitat Gregoriana de Roma (1963) i s'especialitzà en litúrgia a l'Ateneu Anselmià de Roma (1963-65). Des de 1970 era professor de teologia sagramental i litúrgica al Centre d'Estudis Teològics de Mallorca, que dirigí en diferents etapes. Així mateix, des de 1975 era professor de l'Escola Universitària Alberta Giménez.

Al llarg de la seva vida realitzà nombroses adaptacions de texts religiosos i publicacions de llibres i assaigs. Fou l'encarregat d'adaptar els textos litúgics catalans per a l'ús de les Diòcesis de les Illes Balears; exercí com a cap de redacció de la revista Lluc i fou director de Comunicació. Així mateix s'encarregà de l'edició deNou Testament per a les Balears i coordinà l'obra Set Segles i mig de germanor. També fou autor de biografies de Santa Catalina Thomàs (1980), Sant Alonso Rodríguez (1988) i de la beata Francinaina Cirer (1989) i col·laborà en publicacions especialitzades, com Quaderns de Pastora i Revista Española de Teologia.

Fa ara quatre anys va ser nomenat vocal i portaveu de la Fundació Art a la Seu de Mallorca per gestionar el projecte del felanitxer Miquel Barceló a la capella de Sant Pere. Des de la seva constitució va fer un intens seguiment de tot el procés d'intervenció de l'artista. De fet, fou el principal interl·locutor amb el pintor i qui li va transmetre en representació de l'Església el missatge evangèlic que havia de contenir l'obra.

Al llarg de la seva vida també fou un gran estudiós i defensor de la llengua i la cultura de Mallorca. Sota el Bisbat de Teodor Úbeda impulsà l'ús de la llengua catalana en les celebracions litúrgiques de Balears i en concret de Mallorca. Pere Llabrés era actualment col·laborador de Diari de Balears i membre del consell assessor de l'Obra Cultural Balear, un òrgan plural integrat per una cinquantena de representants de la societat mallorquina, que va néixer amb l'objectiu de ser un viver d'idees per a l'entitat i fer aportacions per consolidar-ne el paper i millorar-ne el funcionament. Arran d'aquest compromís amb la llengua i la cultura, el 2001 rebé un dels premis 31 de Desembre que entrega l'OCB. Tomeu Martí, coordinador de l'entitat, lamentà ahir la seva desaparició.

Miquel Àngel Maria, president del Grup Blanquera, assenyalà de la seva banda que el passat 13 de maig Llabrés participà en l'assemblea general convocada amb motiu del canvi d'estatuts de l'entitat, a la qual va expressar el seu suport com a membre fundador l'any 1985 amb Climent Garau, Josep Magrinyà i Paquita Bosch.

Maria recordà que durant aquests vint anys sempre ha estat vinculat al grup i volgué expressar la seva «gratitud per la feina d'un home d'església, que tingué molt clara el paper insubstituïble d'aquesta institució per la recuperació de la llengua catalana i la projecció de la nostra cultura i identitat». Així mateix, Miquel Àngel Maria transmeté el seu condol a les persones properes i a l'Església per la «pèrdua irreparable d'un home de país».

Actualment Pere Llabrés treballava en la preparació d'un congrés per commemorar el 700è aniversari de la Seu i estava a punt de veure llesta la restauració del Museu Diocesà, en què s'havia implicat molt.