Mossèn Pere Llabrés, canonge de la Seu i delegat diocesà de
Patrimoni, va morir divendres passat dia 7 de juliol, als 67 anys.
L'òbit es produí de manera sobtada, a una platja de Calvià, on
havia anat a nedar. En el moment de la mort el canonge estava sol i
no duia documentació, per això l'òbit no es va conèixer fins ahir.
Les persones més pròximes a Llabrés, preocupades per la manca de
notícies seves, n'emprengueren dissabte una recerca que acabà amb
tràgic final un cop identificat el cadàver al tanatori. La notícia
fou rebuda amb consternació en els cercles més pròxims al canonge.
El Bisbat lamentà la pèrdua i tant l'OCB com el Grup Blanquerna en
destacaren la seva defensa de la llengua i la cultura de
Mallorca.
Segons informà un portaveu del Bisbat, encara no se sap la data
en què se celebraran els funerals, a l'espera que el bisbe Jesús
Murgui torni de València, on s'havia desplaçat amb motiu de la
visita del papa.
Pere Joan Llabrés Martorell (Inca, 1937) era liturgista i
teòleg. Ordenat prevere el març de 1962, es llicencià en Teologia a
la Universitat Gregoriana de Roma (1963) i s'especialitzà en
litúrgia a l'Ateneu Anselmià de Roma (1963-65). Des de 1970 era
professor de teologia sagramental i litúrgica al Centre d'Estudis
Teològics de Mallorca, que dirigí en diferents etapes. Així mateix,
des de 1975 era professor de l'Escola Universitària Alberta
Giménez.
Al llarg de la seva vida realitzà nombroses adaptacions de texts
religiosos i publicacions de llibres i assaigs. Fou l'encarregat
d'adaptar els textos litúgics catalans per a l'ús de les Diòcesis
de les Illes Balears; exercí com a cap de redacció de la revista
Lluc i fou director de Comunicació. Així mateix s'encarregà de
l'edició deNou Testament per a les Balears i coordinà l'obra Set
Segles i mig de germanor. També fou autor de biografies de Santa
Catalina Thomàs (1980), Sant Alonso Rodríguez (1988) i de la beata
Francinaina Cirer (1989) i col·laborà en publicacions
especialitzades, com Quaderns de Pastora i Revista Española de
Teologia.
Fa ara quatre anys va ser nomenat vocal i portaveu de la
Fundació Art a la Seu de Mallorca per gestionar el projecte del
felanitxer Miquel Barceló a la capella de Sant Pere. Des de la seva
constitució va fer un intens seguiment de tot el procés
d'intervenció de l'artista. De fet, fou el principal interl·locutor
amb el pintor i qui li va transmetre en representació de l'Església
el missatge evangèlic que havia de contenir l'obra.
Al llarg de la seva vida també fou un gran estudiós i defensor
de la llengua i la cultura de Mallorca. Sota el Bisbat de Teodor
Úbeda impulsà l'ús de la llengua catalana en les celebracions
litúrgiques de Balears i en concret de Mallorca. Pere Llabrés era
actualment col·laborador de Diari de Balears i membre del consell
assessor de l'Obra Cultural Balear, un òrgan plural integrat per
una cinquantena de representants de la societat mallorquina, que va
néixer amb l'objectiu de ser un viver d'idees per a l'entitat i fer
aportacions per consolidar-ne el paper i millorar-ne el
funcionament. Arran d'aquest compromís amb la llengua i la cultura,
el 2001 rebé un dels premis 31 de Desembre que entrega l'OCB. Tomeu
Martí, coordinador de l'entitat, lamentà ahir la seva
desaparició.
Miquel Àngel Maria, president del Grup Blanquera, assenyalà de
la seva banda que el passat 13 de maig Llabrés participà en
l'assemblea general convocada amb motiu del canvi d'estatuts de
l'entitat, a la qual va expressar el seu suport com a membre
fundador l'any 1985 amb Climent Garau, Josep Magrinyà i Paquita
Bosch.
Maria recordà que durant aquests vint anys sempre ha estat
vinculat al grup i volgué expressar la seva «gratitud per la feina
d'un home d'església, que tingué molt clara el paper insubstituïble
d'aquesta institució per la recuperació de la llengua catalana i la
projecció de la nostra cultura i identitat». Així mateix, Miquel
Àngel Maria transmeté el seu condol a les persones properes i a
l'Església per la «pèrdua irreparable d'un home de país».
Actualment Pere Llabrés treballava en la preparació d'un congrés
per commemorar el 700è aniversari de la Seu i estava a punt de
veure llesta la restauració del Museu Diocesà, en què s'havia
implicat molt.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.