El portaveu del PSM a Cort, Pere Muñoz, presenta avui la seva dimissió en el ple municipal. Un nacionalista convençut se'n va a ca seva. Per desgràcia no és l'únic. El nostre petit i barallat però nostre país continua assumint pèrdues irreparables. Ens han engolit el territori, ens han esquifit i humiliat el paisatge, devoren les costes i s'enriuen mentre s'esvaeixen paraules de la nostra sagrada llengua i tallen les ales del nostre sagrat honor, igual que maten pinars i dunes. Som un país en retirada. La sang agermanada vessa de massa venes col·lectives i es perd, cansada i espessa, entre l'asfalt i el ciment de l'oblit. Muñoz marxa ferit, dolgut, colpejat. No hi ha res a fer. I quina esperança li resta a un país amb perill de ser formigonat i desculturalitzat pels taurons illetrats del bitlletó fàcil quan veu que baixen els braços i abandonen la batalla els seus fills vertaders, els que sempre han plantat cara, els nostres capitans, els que formaren línia contra els que ni estimen llengua, ni estimen poble, ni estimen pàtria? Muñoz Perugorría és un cas simbòlic. Hagués pogut ser plomell de l'elm de la integració i construcció d'un sol poble. Fill d'immigrants peninsulars, va aprendre català als desset anys per voluntat pròpia i s'integrà en la lluita nacionalista. I ara plega, als 35 anys.

I aquest estiu, com cada estiu, quan passi per deures familiars de vacances pel camp de sa Marjal, entre Muro i sa Pobla, evocaré de bell nou la més gran i heroica derrota mallorquina, quan allà, el 1522, els Agermanats foren vençuts pels tercios de Carlos V. I entre les desfetes i sangonoses però dretes i altives siluetes dels nostres combatents, que encara s'albiren al voltant de les fulles i els fruits de les terres llaurades i regades, reservaré una espipellada de record per a Pere Muñoz. Salut, capità del camp de sa Marjal.