Aquesta setmana s'ha publicat al BOIB una convocatòria per a projectes de cooperació internacional de la qual desapareixen 3 milions d'euros que estaven previstos als pressuposts autonòmics d'aquest 2006. Es tracta del que podríem anomenar la «convocatòria ordinària» de projectes de cooperació, per distingir-la d'altres convocatòries de la Direcció General de Cooperació (la de macroprojectes, la de projectes de sensibilització o la d'ajudes a cooperants). És, en definitiva, la principal font de finançament que oferia el govern autonòmic a les ONG locals, el recurs més important amb què compta el moviment balear de solidaritat internacional per fer efectius els seus projectes a Amèrica Central, a Amèrica del Sud, al Sàhara, al Magrib, o als Grans Llacs africans. La convocatòria sortia cada any pel gener o pel febrer, i el retard d'enguany ja no anunciava res de bo.
Finalment ha arribat la convocatòria. La Conselleria d'Immigració i Cooperació, altrament coneguda com a Conselleria de Cases Regionals i Cases Balears, s'ha tret de la màniga una convocatòria bianual, un procediment amb el qual deuen mirar de dissimular la dràstica retallada d'aquesta línia d'ajudes. Es tracta d'una convocatòria de 3'7 milions d'euros, dels quals 1'7 milions corresponen al pressupost de 2006 i 2 milions al pressupost de 2007. No ens perdem en un ball de xifres, i quedem-nos amb la dada bàsica: el govern destina, dels presuposts del 2006, 1'7 milions d'euros a la convocatòria ordinària de projectes de cooperació internacional. I ara recorrem a les comparacions, que totes soles constitueixen la millor valoració: aquests 1'7 milions suposen 2 milions menys del que s'hi va destinar l'any 2005, i 3 milions menys del que preveuen els pressuposts de la comunitat autònoma per a enguany.
No sabem on han anat a parar els 3 milions, i des del grup EU-EV al Parlament exigirem tota la claretat al respecte. Part de l'explicació us la puc avançar: probablement hi haurà més macroprojectes, més cooperació directa, més subvencions a les «cases balears» que encara no tenen piscina, segurament el cost dels desplaçaments de la consellera ha superat les previsions, no sabem si alguna partida haurà canviat de conselleria... En tot cas, 3 milions d'euros són una fortuna que convé saber amb detall cap a on s'ha desviat.
El més greu de tot, però, és el dramàtic canvi de rumb en política de cooperació internacional que suposa aquesta retallada. El Govern Matas ha decidit donar un cop molt fort al teixit de les associacions locals que treballen en el camp de la cooperació. Potser pensen que la gent de les ONG són esquerranosos incurables que tanmateix no els votaran, o que els macroprojectes tenen més rendibilitat publicitària, o que la cooperació directa (amb la Colòmbia d'lvaro Uribe, per exemple) els interessa més políticament. El resultat de tot és que les ONG balears perden una font de recursos per a la seva feina, amb què això suposa, no només de pèrdua de capacitat de fer projectes, sinó també de manca de suport a aquest conjunt d'associacions que és l'expressió de les energies que la societat balear destina a la solidaritat amb els països del Sud. Una mala notícia, que difícilment tendrà el ressò que correspon a la seva gravetat.
M. A. LLauger, portaveu d'Els Verds
