La casualitat (o no) ha fet que haguem triat el millor dia per parlar del retrocés en política lingüística: el dia després de l'aprovació del Decret Fiol, la major agressió a l'ensenyament en català des de la Transició. Amb el retorn al poder del PP encapçalat per Jaume Matas, ens trobam amb un canvi d'escenari, que comporta la importació a les Balears d'un discurs més propi de la polítca de la Transició al País Valencià, de conflictivització de l'idioma: el menyspreu cap al seu coneixement i ús, la reivindicació d'unes modalitats balears suposadament enfrontades al català estàndard i l'aparició d'un discurs públic pretesament bilingüista, que només afectaria, però, aquells àmbits on el català hi té presència (escola, mitjans de comunicació, administració pública), però no tots els altres on pràcticament no existeix (món laboral, noves tecnologies, cinema, administració de l'Estat, etc). Com a mesures preses fins al moment dins el marc d'aquesta nova política destaquen:

-Les retallades pressupostàries en matèria de política lingüística.

-La davallada del nivell de coneixement obligatori de català per als funcionaris.

-El tancament de Som Ràdio, única emissora que emetia en català per a totes les Balears.

-L'arraconament progressiu i la criminalització (moltes vegades subliminal) de la llengua catalana i dels seus parlants i defensors.

-L'anunci i l'aplicació de mesures regressives a l'ensenyament (equiparació de 4t d'ESO amb el nivell C de català, que implicaria regalar la titulació per accedir a l'administració pública o a l'ensenyament...).

-La reducció del requisit lingüístic exigit als funcionaris i la posada en marxa d'un procés d'autèntica desnormalització en l'administració.

-La «bilingüització» únicament d'allò que estava en català.

-La ruptura de l'Institut Ramon Llull, una gran eina de promoció de la nostra cultura a l'exterior en el marc del qual les Balears i els seus creadors de cultura podien beneficiar-se molt de la força de la comunitat autònoma de Catalunya.

-La liquidació de la Junta Avaluadora de Català.
-La creació d'una televisió autonòmica en què, contravenint la legalitat vigent, la llengua pròpia de les Illes Balears hi té una presència minoritària.

I allò que, per ventura és més important, per bé que no tan tangible, des dels poders públics s'ha segregat, un missatge negatiu envers la llengua catalana, que obstaculitza de manera clara i contrària a la llei el procés de recuperació lingüística i la plena integració dels nouarribats.

Aquests retrocessos evidents, van en contra del concepte de progressivitat que recull la Llei de Normalització Lingüística i contra la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, en vigor des de l'1 d'agost de 2001, en què l'estat espanyol assumeix el compromís, al nivell màxim, d'oferir suport i protecció cap a les llengües estatals distintes a la llengua castellana. L'aprovació, ahir mateix, del Decret Fiol, és una passa més (una passa molt gran en aquest cas) en aquest camí de política lingüicida emprès des del retorn de Jaume Matas a la presidència del Govern, l'any 2003.