Normalització lingüística (i III): a partir del 2003, amb el Govern Matas, un autèntic retrocés

-Les retallades pressupostàries en matèria de política lingüística.

-La davallada del nivell de coneixement obligatori de català per als funcionaris.

-El tancament de Som Ràdio, única emissora que emetia en català per a totes les Balears.

-L'arraconament progressiu i la criminalització (moltes vegades subliminal) de la llengua catalana i dels seus parlants i defensors.

-L'anunci i l'aplicació de mesures regressives a l'ensenyament (equiparació de 4t d'ESO amb el nivell C de català, que implicaria regalar la titulació per accedir a l'administració pública o a l'ensenyament...).

-La reducció del requisit lingüístic exigit als funcionaris i la posada en marxa d'un procés d'autèntica desnormalització en l'administració.

-La «bilingüització» únicament d'allò que estava en català.

-La ruptura de l'Institut Ramon Llull, una gran eina de promoció de la nostra cultura a l'exterior en el marc del qual les Balears i els seus creadors de cultura podien beneficiar-se molt de la força de la comunitat autònoma de Catalunya.

-La liquidació de la Junta Avaluadora de Català.
-La creació d'una televisió autonòmica en què, contravenint la legalitat vigent, la llengua pròpia de les Illes Balears hi té una presència minoritària.

I allò que, per ventura és més important, per bé que no tan tangible, des dels poders públics s'ha segregat, un missatge negatiu envers la llengua catalana, que obstaculitza de manera clara i contrària a la llei el procés de recuperació lingüística i la plena integració dels nouarribats.

Aquests retrocessos evidents, van en contra del concepte de progressivitat que recull la Llei de Normalització Lingüística i contra la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, en vigor des de l'1 d'agost de 2001, en què l'estat espanyol assumeix el compromís, al nivell màxim, d'oferir suport i protecció cap a les llengües estatals distintes a la llengua castellana. L'aprovació, ahir mateix, del Decret Fiol, és una passa més (una passa molt gran en aquest cas) en aquest camí de política lingüicida emprès des del retorn de Jaume Matas a la presidència del Govern, l'any 2003.