Ningú no podrà dir que no hem avançat. Si jugàvem a Tercera i ara jugarem a Segona, és evident que hem pujat de categoria. El problema és si hem de rebre l'ascens amb mostres d'entusiasme, quan també és veritat que hem perdut una ocasió clara de pujar directament a Primera.
L'Estatut d'Automia aprovat al Parlament en dimarts i 13 és millor que el vigent. Inclou un capítol de drets i deures, incorpora competències noves, possibilita la dissolució de la Cambra i la convocatòria d'eleccions autonòmiques separades de les municipals, defineix més nítidament l'arquitectura institucional que conformen els consells i el govern autonòmic, etc. Amb tot, tant des del grup Esquerra Unida-Els Verds com des del PSM-EN es va donar un vot negatiu, malgrat la voluntat que totes dues forces han hagut d'arribar a un consens i aprovar un Estatut per unanimitat. Tant EU-EV com PSM havien donat mostres que eren capaços de renúncies i que no es tractava d'exigir el seu programa màxim: per posar un exemple clar, ningú no posava el règim de concert econòmic com a condició per al vot afirmatiu. El president Matas no ha volgut fer l'esforç de recollir propostes de les forces polítiques més progressistes i que més defensen l'autogovern, i ha perdut l'ocasió de ser el primer president autonòmic que treia endavant un estatut per unanimitat.
Què li falta, al nou Estatut, per ser de Primera? Hi ha, òbviament, la qüestió de la llengua. El deure de coneixement del català no és una qüestió d'imposicions, com volen fer veure alguns, sinó una exigència elemental de superar l'asimetria actual i d'equiparar l'estatus legal de les dues llengües oficials. Al títol de les competències, hi trobam a faltar, des de la perspectiva d'un país amb vertadera capacitat d'autogovern, coses com la gestió directa dels ports i els aeroports, la inspecció de treball, el foment de l'economia social, el foment de les energies renovables o el règim penitenciari. Pel que fa als títols sobre Justícia i sobre Relacions Exteriors, la comparació amb el nou Estatut de Catalunya (o amb el d'Andalusia, fins i tot) ens dóna una bona mesura de les diferències entre un Estatut de Primera i un Estatut de Segona.
Ara, el nou Estatut ha d'anar a Madrid. Les primeres declaracions de Jaume Matas han estat per anunciar que els vicepresident Solbes «es passarà els 3.000 milions d'euros pel folre». Matas comença la nova etapa de l'Estatut seguint la mateixa línia que ha duit a les anteriors: fent travetes de baixa política, jugant a fer quedar malament els altres. Així, mira de dissimular la greu contradicció de formar part d'un partit que predica que l'Estatut català «rompe España» i presentar al Congrés un Estatut balear que, tot i les seves limitacions, no pot ser gaire ben rebut pels Rajoy, Acebes i Zaplana. Al final del procés ens quedarà el que dèiem al començament: un Estatut de Segona. Podrem tenir el consol de l'ascens, però també la recança d'haver agafat el tren de les reformes estatutàries i de la redefinició del model d'estat i d'haver-nos quedat en una estació propera, mentre d'altres avançaven més, fins a nivells d'autogovern que haurem de tornar a esperar anys a assolir.
