Malauradament, la farsa continua. Resulta que dimarts el president aprovà un estatut tot i considerar que el ministre d'Hisenda se'l passarà pel folre. Jaume Matas ho diu així i es queda tan tranquil. No hi ha reivindicació. Més bé hi detectam l'actitud d'aquell que vol fer-se perdonar un pecat. Al PSIB-PSOE tampoc no fan repicar campanes. I és que, des d'una perspectiva progressista, l'Estatutet del Dimarts 13 aporta ben poca cosa. Més bé, resta. Resta Eivissa. Pere Sampol, pel seu costat, anuncia que intentarà modificar el text a Madrid. El nacionalisme deu consistir en això. No respectar les institucions ni l'entramat legislatiu bàsic condueix a esperpents com els que es desenvolupen aquests dies. Han jugat amb l'Estatut persones que no hi creuen, com si un determinat nombre de milions d'euros haguessin de repercutir mecànicament en una millora de les condicions de vida dels ciutadans. De conseqüències positives, n'ha tenguda una, però això no consola. El discurs tremendista de l'«España se rompe» s'aguanta cada dia menys. Ahir bastava constatar els silencis amb què la direcció estatal del PP va saludar la reforma balear. La farsa, doncs, es perllongarà durant uns quants de mesos. Que ningú culpi a Madrid del desenllaç.