D'una sola tirada -ocupant-me tot el dia d'ahir-, acab de llegir-me Un cor grec. Memòria i notes d'un viatge, de Susanna Rafart, publicat en una edició de tapes fortes molt maca per Angle editorial. Un llibre extraordinari del qual és segur que se'n parlarà molt, fruit de tres anys de feina per qui en sap fer molta, de feina. El resultat, tan ric, no es deixa comentar amb facilitat, per la seva mateixa diversitat de continguts i enfocaments. Tal vegada hauria de deixar reposar els resultats o les conseqüències de la meva lectura. Però no es tracta de fer-ne cap anàlisi magistral, cap anàlisi exhaustiva, sinó de donar compte de la seva existència, de provar de contribuir a la recepció que es mereix, en definitiva de provar de promoure la seva difusió i lectura entre la gent lletraferida. I quan abans comencem, millor. Perquè aquesta mena de dietari o de quadern de lectures i de treball -molt treballat, molt ordenat, molt insistit- certament s'ho val.
Podem partir del fet que qui arriba a la Grècia actual -que ja és una mica com arribar a Turquia- sense cap coneixement previ del món grec, de la cultura grega seminal, difícilment rebrà cap gran impacte estètic. Perquè l'estètica és qualque cosa més que el paisatge, per altra banda sovint més aviat pelat en aquest cas. Però no es tracta sols d'una qüestió de coneixements previs mínimament incorporats o assimilats, es tracta també d'una qüestió de fervor, envers el món clàssic, el món grec i el món hel·lenístic. I crec que aquest fervor que existia en el moment que es va organitzar el Creuer Universitari pel Mediterrani, promogut per Manuel Garcia Morente, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de Madrid, l'any 1933 -en plena eufòria cultural de la República, no ho oblidem-, aquest fervor i entusiasme d'aleshores, dic, em sembla cosa òbvia que no existeix seixanta anys més tard. I com que, com acab d'apuntar, a Grècia hi trobam més que res allò que hi portam o duim o duem, un viatge fet en l'actualitat no pot esser igual -ni prop fer-s'hi- a aquell viatge en el qual hi van participar Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Salvador Espriu, Amàlia Tineo, Jaume Vicens Vives, Julian Marias i tants d'altres, acompanyats per professors com l'esmentat Garcia Morente, Lluís Pericot o Guillem Díaz-Plaja. Tanmateix, exalçar el caràcter memorable d'aquest viatge -que va recórrer gairebé tota la Mediterrània: Tunísia, Malta, Egipte, Jerusalem, Creta, Rodes, Esmirna, Istanbul, Sicília, Nàpols, Palma i València, a més de Salònica i Atenes, per descomptat, i que amb el pas dels anys haurà adquirit qualque cosa de mite, de caràcter mític- sens dubte ha servit a Susanna Rafart a estructurar, per dir-ho així, el seu viatge, que en realitat han estat almenys dos, i el seu llibre. I és que, especialment en el cas de Grècia, de la Magna Grècia, els viatges del passat ajuden els viatges del present. I, a partir d'ara, qui vulgui anar a Grècia a qualque cosa més que prendre el sol, una de les coses que haurà de fer, abans d'iniciar el seu tour, serà llegir Un cor grec, aquest present que ens acaba de fer Susanna Rafart.
