Chávez i Morales, els presidents de Veneçuela i Bolívia, han atret més atenció de la que feien comptes amb decisions com les que prengueren sobre l'explotació del petroli dels seus països, que han servit per limitar o almenys controlar els beneficis que se'n poden dur les grans empreses petrolieres. Amb idees com les que tenen sobre la nacionalització d'indústries importants es poden esperar alguna reacció des de fora. Algunes d'aquestes, malgrat tot, no han estat d'allò que primer ve al cap. Una empresa petita a Califòrnia, als Estats Units, per exemple, és a punt de llançar un nou joc d'ordinador: Mercenaris 2, El Món en Flames. Un joc militar més, un diria, només que el missatge polític no és del gust de tothom. El que ha molestat a Chávez és que el joc representa la invasio del seu país i l'enderrocament del 'tirà' que el governa. La gent de Chávez al·lega que el joc és una peça més del pla per acabar amb el seu govern i que és part de la guerra psicològica interminable amb els Estats Units. El govern veneçolà no es fia que tot sigui simplement una empresa que aprofita els titulars del moment per crear i vendre jocs. Hi veuen una mà amagada i ho troben del tot sinistre que aquest joc surti ara. L'empresa que ha fabricat Mercenaris nega que tengui cap relació amb el govern de Washington. El joc és realista, diu l'empresa, però no té res a veure amb cap objectiu del govern de George Bush i que no han fet res mai pel govern. No és més que un joc, diuen. Al mateix temps, la pàgina Web de l'empresa, que s'anomena Pandemic, diu que el fabricant de jocs ha treballat amb el govern americà per crear jocs de simulació per a l'exèrcit dels Estats Units. Chávez i Morales i altres governs que no agraden a Washington han de comptar que el joc de les relacions publiques és més complex del que s'imaginen. No tots els elements estan clarament sota el control de cap govern, ni cap programador.