Vaig a fer un article políticament incorrecte. Allò correcte políticament és defensar i emfatitzar com d'important és l'habitatge públic per resoldre el problema de fer efectiu el dret a un habitatge digne. Es creen polèmiques si els solars públics no es dediquen a aquesta finalitat. El Govern braveja de les promocions públiques que realitza. Es preparen normes legals que obliguen que els nous sectors urbanitzables tenguin una part significativa de la seva superfície adreçada a l'habitatge públic; i aquest és l'aspecte del que més ressò -positivament- es fa la premsa. Tot plegat me fa pensar que estam perdent la perspectiva. Ja ho he dit altres vegades en aquestes mateixes planes: no és creant un mercat alternatiu des de l'esfera pública com aconseguirem resoldre el problema de l'habitatge. Sembla com si el discurs i la pràctica política consistís en no intervenir en el mercat privat del sòl i l'edificació. Simplement es preveuen mecanismes per obtenir més terreny per habitatge públic i a partir d'aquí s'executen les promocions públiques, i no s'entra amb allò que passa a les superfícies no afectades a aquesta promoció pública. És fals que amb les promocions públiques, encara que s'incrementin, es resoldrà el problema. I mantenir el miratge només ens pot dur a la decepció. Perquè es vulgui reconèixer o no es vulgui reconèixer quan el missatge en relació a l'habitatge se centra únicament i exclusivament sobre la promoció pública es dóna a entendre que aquest és el sistema per solucionar l'accés a l'habitatge. I aquest missatge és mentida, perquè només és una solució parcial, és un calmant momentani a la malaltia. Qui ha de resoldre el problema és el mercat. Si el mercat per si mateix no garanteix l'accés a un habitatge digne a amples capes de la societat, les administracions públiques poden intervenir en aquest mercat. Lògicament una de les intervencions públiques pot consistir en l'habitatge públic, res a dir. El que passa és que si la intervenció pública es queda aquí, se circumscriu a això, no s'estarà donant una resposta adequada. A les Illes Balears el parc immobiliari és enorme, hi ha una enorme quantitat de pisos i cases construïts, aleshores, quin és el desllorigador. En la meva opinió el desllorigador està en que la majoria dels pisos i les cases estiguin efectivament dins el mercat, el desllorigador està a fer més àgil el mercat. Quines eines tenen les administracions per fer això? Doncs diverses. En primer lloc, la fiscalitat pot esdevenir un gran instrument per bonificar o castigar els habitatges buits, els habitatges llogats i els habitatges venuts. En segon lloc, els canvis normatius en matèria d'arrendaments poden facilitar la rapidesa dels desnonaments i que la seguretat dels propietaris augmentin i, en conseqüència, convidar aquests propietaris a introduir el pis o casa dins el mercat. En tercer lloc, les ajudes o subvencions també són una eina útil per fer possible l'accés a l'habitatge. En quart lloc, la política monetària, els tipus d'interès, les hipoteques són elements de gran repercussió en l'adquisició de béns immobiliaris. En aquests moments ens trobam dins una conjuntura que aquest debat de l'habitatge cobra protagonisme. El Govern Balear ha remès al Parlament un projecte de llei de sòl i habitatge que torna centrar la problemàtica de l'accés a l'habitatge en la promoció pública. El Govern Central també ha remès una nova llei del sòl on aquesta temàtica hi és plenament present. Dins el debat que tot just s'enceta seria encertat i beneficiós que no ens limitàssim a parlar del complement que suposa l'habitatge públic sinó que amplificàssim el debat. En absolut entenc que l'habitatge públic no sigui necessari i pertinent, allò que entenc és que és un simple complement per fer efectiu el dret a un habitatge digne, i que la discussió sigui només al voltant del complement em sembla empobridor.