Aquesta temporada, la veu de petits i mitjans empresaris de l'oferta complementària de la Platja de Palma ja ha tornat a posar el crit al cel dient que enguany «els turistes passegen molt i consumeixen poc». Doncs sí, si cuinam la justa mesura del tot inclòs i una oferta complementària desfasada, poc atractiva, obsoleta i amb uns preus sobredimensionats obtindrem un àpat molt poc recomanable per a la salut de la nostra economia: el turisme dièsel. Quan a la comissió que redactava l'informe sobre la regulació del tot inclòs s'hi trobaven la majoria dels mateixos que no hi tenien gens d'interès a regular-la, només podíem esperar d'aquestes reunions una simple comèdia mediàtica del Govern Matas. Molts havíem posat les esperances en la reacció immediata i l'aixecament en ple del petit i mitjà comerç illenc. Només alguns petits empresaris del comerç d'alguna de les zones turístiques madures de Mallorca es va deixar sentir aconseguint un simple efecte gasosa i l'interès de certa portaveu socialista al Parlament cercant la foto de la setmana. D'altra banda, la flama de la resistència en temes turístics per part de l'exconseller Alomar i el seu equip s'ha anat apagant a poc a poc. Un equip més pendent de postular la candidatura d'Alomar a la batlia de Palma i de fabricar progressivament el matalàs neoliberal del PSOE per acomodar un futur pacte amb UM el 2007 que de fer tasques efectives des de l'oposició en benefici d'una majoria social de ciutadans i ciutadanes. Sembla que el paquet turístic és clau en la negociació, com es va fer palès amb el culebrot Antich-ecotaxa-Alomar. Un paquet en el qual també entrarà la construcció. La mostra més clara la trobam en l'enviament massiu de policies espanyols amb l'objectiu de reprimir els manifestants pitiüsos i en el vot favorable del PSOE al Parlament espanyol per l'enviament de partides pressupostàries i el vistiplau a realitzar el segon cinturó a Palma i les autopistes a Eivissa. Unes autopistes, a Mallorca i a Eivissa, que han aconseguit provocar una allau de peticions de llicències d'obra als ajuntaments limítrofs per a la construcció de noves edificacions, abans que algun batle tingués temps d'aixecar moratòries. El PSOE ha guardat silenci. Un silenci còmplice i alhora interessat. Interessat perquè l'estructura de creixement econòmic que mantindrien nacionalistes espanyols i regionalistes mallorquins seria pràcticament la mateixa que la practicada per l'extrema dreta durant aquesta legislatura. La consigna a seguir sembla que és la de no dificultar les bones sinergies clientelars amb els cercles de poder i econòmics establerts a les nostres illes. Al final, i a la seva manera, les elits intel·lectuals en economia del PSOE passaran de la crítica ferotge a la política urbanitzadora del PP-UM a ser els seus botxins executors.
Si estructurar un model realment sostenible i planificat, tant per al nostre patrimoni natural com per a la nostra economia, ha estat impossible amb el bipartit PP-UM, ho serà amb el pacte PSOE-UM, si al capdavall practiquen al mil·límetre les mateixes polítiques? Quan la societat civil ja ha donat la seva resposta entregant al Govern illenc trenta-quatre mil signatures per presentar una proposició de llei favorable per la configuració d'unes DOT respectuoses amb el territori, sembla que l'interès de certs partits de l'oposició en aquest país és l'acomodament de futurs pactes i dels seus interessos electorals.
Joan Miquel Chacón. Calvià.
