Sempre m'ha cridat l'atenció l'afany dels nacionalistes espanyols per presentar Catalunya com «una regió» tancada en ella mateixa, on els seus ciutadans es miren el llombrígol i són poc donats a obrir-se a l'exterior. La realitat, emperò, és caparruda i desmenteix una vegada i una altra aquesta percepció. Catalunya sol ser capdavantera en amplitud de mires i en adaptar-se a la modernitat. A Espanya això li costa molt més, fins al punt que una gran majoria de les innovacions tècniques, econòmiques i, encara més, socials, entren a la Península Ibèrica a través dels Pirineus i, molts de pics, es torben una bona partida d'anys a escampar-se per la Messeta.
Un dels camps allà on Catalunya ha estat i és pionera és en el de la solidaritat i la igualtat entre les persones. Basta comparar les lleis que surten del Parlament català i les que aprova el Congrés dels Diputats. No importa ser gaire vius per observar el desfasatge, sovint d'un lustre o fins i tot d'una dècada, de la legislació social espanyola respecte de la catalana. El problema dels catalans és que no poden avançar tant com voldrien a causa de la rèmora que sovint suposa la supeditació al marc jurídic espanyol i que afecta la qualitat de vida i l'avanç en drets i deures dels seus ciutadans. Aquesta setmana passada se n'ha produït un, d'aquests fets.
Fa unes quantes setmanes l'Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) va demanar que les paperetes que s'editin per al referèndum de l'estatut s'adaptin al sistema Braille per tal que les persones amb deficiències visuals puguin votar lliurement. Segons l'ACIC la situació actual és inconstitucional, ja que, per llei, tots els ciutadans han de tenir dret a votar de forma secreta i autònoma. Però això, és totalment impossible per als cecs, ja que, cada cop que han d'anar a votar, han de demanar ajuda a una tercera persona, que en conseqüència s'assabenta de la seva opció, pot condicionar-la o, fins i tot, canviar-los el sentit del vot.
El govern català fou sensible a aquesta petició i aprovà la inclusió del Braille a les paperetes. Però no s'arribarà a dur a terme, ja que les legítimes aspiracions a la igualtat de les persones invidents ha topat, un pic més, amb la llei espanyola, que no ho permet. Aquesta mateixa setmana la Junta Electoral Central ha notificat la seva negativa a la conselleria de Governació de la Generalitat. La justificació és que que «per a l'aprovació de paperetes de votació pel sistema Braille cal procedir a una reforma de la legislació electoral, i es dóna la circumstància que en aquest moment es troba en tramitació al Congrés una proposició de llei, presa en consideració, sobre aquesta matèria». Una altra vegada arriben tard i impedeixen l'avanç dels qui volen fer una passa més.
