Ja ho diu la dita: que no tots els caires són foguers. Aquesta setmana, n'Esperança Aguirre ens ha sorprès parlant en català a Madrid. Sí, no m'he begut el seny, ni és l'eufòria de dues copes, ni res que se li pugui assemblar. Ho va fer en la inauguració d'una exposició que ha muntat la Generalitat de Catalunya per donar a conèixer fora del Principat la realitat catalana. Ho va fer en la llengua d'Ausiàs March -no sé si ho va dir textualment ella, si fos així contradiria la gran parida de les Corts Valencianes, però sí el locutor que radiava la notícia- i a fe de déu que se'n sortia la mar de bé, no parlava un català aznarià -que és una variant que, ens sap greu, que pel grau d'embarbussament amb què el parla no arribi a idioma diferent, el nom del qual seria l'aznarià-, sinó que parlava en un accent valencià ben polit, que ja voldria en Zaplana igualar-lo. Dicció perfecta, de lectora de salms responsorials, la presidenta de Madrid. Però, no us penseu que tenguem la Seu plena d'ous. Mostren el llautó tot d'una que poden. I va dir una cosa semblant al fet que Catalunya forma part d'una unitat que es diu Espanya i que tot plegat és com un arbre del qual no es pot desprendre cap branca.

I de cop i volta em va venir la meva vena pagesa i vaig exclamar-me «justa la fusta, com un garrover». Si ells ens volen explicar això de la unitat de la pàtria com un arbre, vol dir que entenen aquest exemple; per tant, i seguint-los la vena botànica, podrien, a través del garrover, entendre això que no entenen: la diversitat. Els que són més megaurbans per ventura no han vist mai cap garrover d'aprop. O no s'han aturat mai a contemplar-lo i en tenen una imatge esbiaixada. Però vaja, els que ens ha tocat, per grat o per força, haver-nos-hi d'encamellar per espolsar-los els fruits hi hem pogut observar algunes peculiaritats.

Imaginau-vos un garrover d'aquests grossos, amb algunes centúries al damunt amb un tronc que tot just s'alça un metre, o no tant, d'en terra del qual parteixen unes brancasses enormes, com si fossin tres o quatre garrovers alhora. No és això un arbre sol? No forma una unitat? Però també és possible que cada una de les branques faci vida pròpia. No ho heu observat mai? Idò sí, no us dic cap mentida. A més, és molt possible que cada una d'aquestes branques produeixi una casta de fruit diferent, perquè les garroves no són totes germanes, n'hi ha de diferents castes o races. I també és possible que una branca un any fruiti molt i una altra gens. Vaja, que la producció de cada una d'aquestes branques sigui desigual. I encara més, es pot donar el cas que, gairebé a ran de terra, el garrofer ja es bifurqui. I no hi ha hagut cap pagès mai, com a mínim jo no ho he sentit a dir, que ho considerin que allà hi ha quatre arbres, ans en reconeixen la unitat. També és molt possible que cada una d'aquestes branques tengui un tractament diferenciat, segons les necessitats, i no crec que cap pagès senti que discrimina l'arbre o una part d'un arbre. Una branca pot necessitar un estaló i l'altra no, pot menester exsecallar un any i l'altra un altre. I fins i tot, hi ha garrofers que mai no produeixen fruit, a la nostra contrada els deim «borrers», perquè només fan borra, no fan garrofes. I els pagesos, a vegades hi consenten, de tenir-los, no per planta, sinó perquè diuen que són importants per a la pol·linització.

En poques paraules un arbre tan nostrat pot donar molta varietat. No cal que pensem en un arbre sempre com una figura monolítica, com si fos un bloc de formigó. Per tant, en poden aprendre, els del PP, del garrover, que sense deixar de ser un arbre produeix una multiplicitat, pot oferir la varietat, a vegades fins i tot antagònica. El problema és que, tal vegada ells, quan posen l'exemple de l'arbre potser només han vist els famosos aquells on volia encadenar-se la baronessa Tyssen i que n'Esperanceta Aguirre malda tant per protegir. Tal vegada són ells que haurien de canviar el concepte d'arbre, reformular-lo. I si no, que vénguin a Mallorca i veuran garrovers. Si hi són a temps i el seu Matas no ho ha convertit tot en una immensa autopista.